Opinió

L'escriptor i la musa


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 29/maig
Opinió| Columnes
PDF |

Ja fa anys que camino una hora diària. M'és molt necessari, perquè la feina d'un escriptor consisteix justament a estar assegut moltes hores i això pot tenir contrapartides negatives. Puc dir que els beneficis que m'ha donat i que em dóna aquesta mena d'exercici són esplèndids. Caminar no és bo únicament per oxigenar el cos, també ho és per a la ment. La ment també necessita oxigenar-se, també necessita allò que se'n diu 'escampar la boira', bàsicament perquè l'aire té unes propietats de les quals les quatre parets de casa o la pantalla de l'ordinador n'estan mancats.

Hi ha vegades que, escrivint un article, no acabo de trobar-li el títol adient; n'hi ha d'altres que, treballant en un llibre, estic aturat en un punt i no acabo de trobar-ne el desllorigador. Passa l'estona, hi dono voltes i més voltes i res de res. No em poso gens nerviós, però; sé per experiència que el que no surt en unes hores o en dies, surt en uns segons. Però cal ajudar-hi, i el millor remei és ventilar les idees, fer que els toqui l'aire. La ment rep l'aire com la terra seca rep la pluja i les idees brollen espontàniament. Així de fàcil? Sí, així de fàcil. I en el supòsit que en la caminada no hi hagi sort, n'hi haurà en la propera. Tant segura tinguéssim una participació de la Grossa de Cap d'Any.

Diu la llegenda que els escriptors estem inspirats per muses que, ves per on, sempre són dones molt maques, esveltes i seductores. Recordo una pel·lícula en què un escriptor s'aixecava de l'escriptori i es trobava una musa esperant-lo al llit. La realitat, però, no és ben bé aquesta. Dones que m'han inspirat textos, en la mateixa mesura que a alguns pintors els han inspirat quadres, sí que n'hi ha hagut, però tant com trobar-me-les inesperadament al llit o sentir la seva veu en off, en cas de quedar-me encallat en un capítol, he de dir que no.

I quin és, doncs, el secret de la inspiració? El secret, suposant que existeixi, és el treball. El treball entès com a fruit d'una disciplina personal, d'una constància i d'una seguretat en què després de dies infructuosos en vénen d'altres de profitosos. El valor d'una obra literària no es mesura pel temps de 'producció' que hi ha al darrere. Hi ha obres que surten a raig i d'altres que demanen molt de temps, investigació i estudi. Però això, al final, és pura anècdota, perquè el que de debò compta per a la història és el resultat. Qui cerca sempre troba, fins i tot troba alguna cosa encara més valuosa que la que cercava. És el premi a la paciència, al rigor i a la tenacitat. No existeix la butaca de les grans idees, les idees arriben a la cadira de treball, en plena feina. Les idees, en definitiva, arriben per associació d'idees.

Tanmateix, amb el vostre permís, deixeu-me anar un moment al dormitori per donar-hi un cop d'ull, no fos cas que...

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista




TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Viaje a la Edad Media

Munia Fernández-Jordán


Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.