Cultura sota les pedres


  • Comparteix:

rosa.masip

Rosa Masip


Publicat: el 15/jul/20
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Vaig tenir la sort de ser amiga, companya de partit i alumne del taller d'escriptura de Dolors Renau: psicopedagoga, presidenta de la Internacional Socialista de Dones, poeta, una senyora sàvia, divertida i noble, plena d'energia, que sabia escoltar i donar els millors consells. Organitzava i dirigia magistralment activitats i propostes al voltant dels valors universals d'igualtat, feminisme, cultura, educació i memòria històrica, ja podia ser al Parlament Europeu com al barri Centre-Estació en la seva última etapa.

Enraonàvem molt, pocs dies abans de morir el 29 d'agost de 2019 vam passar una tarda juntes. La Lola tenia un càncer molt avançat i era conscient que ja marxava d'aquest món que ella absorbia i sabia gaudir tant. Aquella tarda em quedarà al record com una de les més valuoses de la meva vida per ser plena de llum davant la foscor; vam riure, cantar (poemes seus fets cançons) i xerrar fins l'últim adéu. Em va semblar que s'havia preparat uns quants consells per dir-me. Alguns ja m'havia insistit altres vegades. Ella es preocupava per la meva situació laboral, jo havia deixat de treballar en un sector que no m'agrada per dedicar-me al que havia estudiat i m'apassiona. Fer cultura.

Pots treballar a la teva ciutat, no cal que et busquis tant la vida fora, a Sant Cugat si aixeques una pedra hi ha cultura. Fes propostes aquí, et seria més fàcil, podries viure d'això a la teva ciutat, hi ha molt públic per al que fas. Només has d'arribar.

Fa quatre anys que em dedico al turisme cultural, dissenyo experiències de viatge i sopars temàtics amb companyia d'artistes de prestigi, escriptors, músics, il·lustradors, científics... Escolleixo pobles amb encant on conviure-hi per l'Aragó, Catalunya, Andalusia, Madrid, el País Basc, Àvila, Collioure... Els viatgers vinguts de diferents llocs d'Espanya s'impregnen del lloc, poden contemplar espectacles musicals i descobrir l'obra de la mà dels artistes que ens acompanyen. També sóc gestora cultural, organitzo exposicions. Ara marxo al festival Celsius d'Avilés i aprofitaré per atendre i aprendre com es fa un festival seguint la normativa davant la Covid...

Ja m'agradaria! Lola, i tu em preguntes per què no treballo més a la ciutat on he nascut i visc? Doncs pel mateix que tu, que per exemple crec et mereixies guanyar el premi santcugatenc de l'any que vas resignar-te a ser valorada com a tal. Saps que no interessa reconèixer-te.

Crec que fa massa anys la cultura i tantes altres coses a Sant Cugat ha estat promoguda pels mateixos. Hi ha indici de canvi amb el nou govern?. Els interessos creats, algunes entitats encarcarades i el nacionalisme limitat a una llengua retalla públic i expressions. M'esdevé sectarista i jo ja no tinc edat per jugar dins l'aparença d'una mena ciutat 'Pin i Pon'.

Em sembla que a Catalunya s'ha deixat de banda aquesta relació de germanor i de barreja cultural amb Espanya. A mi m'emociona veure als Castellers, als bastoners, m'agrada la sardana i cantar poesia en català. Però també m'agrada poder sentir que la meva cultura és encara més àmplia i experimental. Seria bo recuperar aquest intercanvi beneficiós. Sant Cugat és terra d'artistes que necessiten expressar-se i poder tenir opcions de guanyar-se la vida sense condicions ni barreres.

Hem de protegir la llengua catalana però la millor manera de fer-ho no és desestimant la cultura en castellà de la que molts ens sentim partícips, perquè pot crear reaccions adverses, hi ha persones que s'aferren al que creuen bé comú, el castellà és una llengua que obre portes i parla molta gent. Si som bilingües, cuidem aquest privilegi, i deixem a l'art expressar-se en llibertat. No ho nacionalitzem tot. Fem un intercanvi positiu i lluitem també per fer arribar el català a la cultura espanyola.

Tot i la situació excepcional que afecta al món davant el coronavirus, amb el canvi de govern espero puguem anar fent arribar les propostes de tots els que fem cultura a Sant Cugat sense prejudicis. Necessitem la plataforma del nostre Ajuntament per sentir-nos més forts. Econòmicament busquem junts patrocinis i col·laboracions de les empreses catalanes i espanyoles.

Somio que Sant Cugat arribi a ser un centre de turisme cultural de referència que atregui barcelonins, turisme espanyol i del món. Cuidem els allotjaments turístics, fem teatre i espectacles de qualitat en català i castellà, planifiquem nous paisatges, perquè no obrir un camí pel golf i fer una ruta nova de passeig oxigenant (tenint cura no ens caigui una pilota al cap)? I si disposéssim del recinte del Monestir més habitualment per poder crear mostres internacionals? Tenim un marc de ciutat preciós, perfecte per contemplar art, oferim bona gastronomia, botigues, comunicacions, hi ha molts emprenedors i artistes emergents que poden aportar a la cultura.

Siguem creatius i gestionem profitosament els recursos.

ROSA MASIP és membre del PSC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.