Opinió

L'anomalia és la monarquia


  • Comparteix:

nuria.gibert

Núria Gibert


Publicat: el 20/novembre
Opinió| Columnes
PDF |

Em sembla una anomalia absoluta que la ciutat de Sant Cugat tingués encara una medalla honorífica al Borbó. D'aquelles coses que, de tan estranyes, sembla que no hagi d'existir. Amb la moció que Òmnium Cultural de Sant Cugat ens va animar a presentar, juntament amb la recollida de signatures que van fer, hem posat fi a una medalla que ha perviscut massa anys.

La contradicció principal és que una institució democràtica, com és l'Ajuntament, honori una figura fonamentalment antidemocràtica que està al poder i que l'ostenta per la gràcia de la via uterina, de Déu i del dictador; per un privilegi completament sanguini; contret per la sang i amb sang. L'antagonisme del que representa un ajuntament, que és una representació rica i plural dels sentirs, de les ideologies, les necessitats i els anhels de les persones de la ciutat que deleguen la decisió per representació.

Podríem tancar el debat aquí i dir que "és una anomalia que es doni una medalla o una condecoració a una monarca", però és que, a més, la monarquia que tenim, el rei passat i el rei present, a més de ser anacrònics, a més de ser antidemocràtics, a més de ser una institució medieval, a més de tot això, són la representació viva i ben vestida de la corrupció, l'opacitat, l'insult permanent a la intel·ligència, el 'desmadre', l'opulència i la frivolitat.

Ja és tenir mala sort que, a sobre de súbdits, tinguem una de les monarquies més cutres, casposes i lladregotes que hi ha, almenys, en aquest hemisferi.

Però el que realment ens planteja aquesta qüestió és si no volem monarquia a causa de la monarquia que tenim en qüestió. Per a nosaltres l'element central és que per a moltíssima gent és d'un sentit comú, elemental i bàsic, que cal bastir projectes que transcendeixin aquests anacronismes i aquí és on entra l'horitzó republicà i el dret a bastir les estructures, organitzacions i institucions que vulguem de forma lliure i voluntària.

I malgrat l'existència d'aquest consens social, la monarquia ha seguit gaudint d'aquest vel de complicitat i silenci essent una temàtica tabú a tots els estaments. I ho ha sigut durant moltíssims anys, amb còmplices inestimables als mitjans, a la judicatura i també a la política catalana.

No pot haver-hi temes tabú en qualsevol societat madura i democràtica ni, i que tal i com explica Òmnium Cultural, els escàndols recentment explicats i coneguts, però que fa anys que se saben, són la gota que fa vessar el vas; venda d'armes, negocis amb tiranies monàrquiques que no respecten els drets humans, comissions completament pornogràfiques, matances d'animals, amants perseguides pel CNI, targetes i despeses completament injustificables… Una absoluta vergonya que aquestes persones es pretenguin exemplars.

La qüestió és que ni que la monarquia no fos tan cutre, ni lladre, ni imposada, ni lamentable i fos polida, irreprotxable, exemplar... tampoc seria democràtica.

Fem fora ja els últims simbolismes i posem-nos a treballar per fer-los fora de debò de les nostres vides i la nostra societat.

NÚRIA GIBERT és portaveu de la CUP-PC i tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.