Inicia sessió 
Registra't
Jo he gaudit amb la lectura del text, perquè no és pas un simple recull d’oficis, és també una font de coneixements i una mostra de la saviesa popular. Per exemple, en una època com l'actual, tan dominada pel plàstic, ens diu: "El plàstic no deixa transpirar els productes i acaben podrint-se. Si deixes la roba bruta en un cove, respira i no fa tanta pudor ni es podreix”; també ens diu que antigament l'ofici de barber l'exercien els esclaus i que el costum de fer-la petar entre barber i clients ve de lluny: els romans aprofitaven l'avinentesa per "afaitar" verbalment els polítics. És clar que això també ho feien les bugaderes explicant els secrets de les dones casades i dels marits banyuts. D'aquí ve l'endevinalla: "En què s'assemblen una bugadera i un mosquit? Que tots dos piquen"".
El llibre de Rogeli Pedró ens mostra també l'evolució de la figura de la dona, que en altres temps tenia un caràcter merament maternal, domèstic o assistencial. Per això, quan venia l'esmolet eren les dones les que baixaven al carrer amb els ganivets. De fet, era així com les cridaven: "Noieeeees, l'esmoleeeeet; tisores i ganivets!". I quina era la cantarella del paraigüer? "Arreglo paraigües, paelles, cassoles i dones!'". Amb relació als pregoners, parem atenció en això: "Als Països Catalans, els pregoners llegien les crides en català fins a final del segle XVII. Amb la promulgació dels Decrets de Nova Planta (1707-1716) es van prohibir, però, malgrat tot, a les petites contrades seguien fent la seva feina".
Per sort, no sols queden encara alguns oficis d'aquell passat, també queden alguns establiments, com ara barberies, carnisseries o botigues de roba, gràcies al fet que els seus hereus han continuat la tradició familiar. Moltíssima gent s’hi reconeixerà. És un llibre encantador, francament. Permeteu-me que acabi amb dues endevinalles. Una de fàcil i l'altra no tant. A veure si us en sortiu. La primera: "Tinc buida la panxa, em lliguen amb cordes, sospiro i gemego si algú me les toca; puix n'hi ha que em toquen sense saber la nota". La segona: "Amb un líquid bo per beure i un altre per amanir es fa un instrument simpàtic, que fa goig de sentir".
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.