L'ensinistrament d'animals salvatges implica sotmetre'ls a la voluntat humana mitjançant càstigs i violència física, fent desaparèixer la seva pròpia naturalesa i destruint la seva salut mental i emocional. Suposa privar-los de la seva dignitat i convertir-los en una joguina, en una marioneta controlada pels nostres fils.
Sovint oblidem la naturalesa dels animals, tant salvatges com domèstics, i justifiquem el seu ús per al nostre gaudi o benefici, argumentant que "és pel que han nascut", "són de gran ajuda i els agrada ajudar", "no pateixen", "per una estona d'estrès no els passa res, jo estic estressat tot el dia", etc. Aquests i molts d'altres són arguments que si analitzem amb deteniment, els descobrirem mancats de sentit comú, humanitat i empatia.
I també oblidem que aquesta dignitat no tan sols s'ha d'apreciar i valorar en els animals salvatges o a determinats animals domèstics (sovint mal anomenats "mascotes"), sinó també als (de nou, mal anomenats) animals de producció, de consum, o que es troben a la frontera entre aquests i els domèstics.
Els animals, com a éssers que senten i estan dotats d'emocions i sensibilitat (fet ja no només demostrat per la ciència, sinó també reconegut per textos legals d'aplicació internacional), són subjectes de dignitat, i és el nostre deure respectar-la i actuar en conseqüència. Utilitzar una elefanta per a espectacles i tenir-la malvivint en un descampat, no és respectar la seva dignitat; considerar gossets i gatets com un regal adorable, i no com un ésser viu amb necessitats, tampoc ho és; sotmetre a cavalls a una cercavila plena de gent, soroll i estímuls estressants, fent-los carregar pes i caminar per una superfície que els provoca ferides, no és respectar la seva dignitat; ni una vegada a l'any, ni un minut. Utilitzar, lucrar-se o festejar a costa dels animals implica oblidar i menystenir la seva dignitat.
Si no som capaços de veure els animals com el que són, de comprendre la profunditat de la seva naturalesa i de la seva capacitat de sentir, no podrem ser conscients del dany que els provoquem amb els nostres actes. I és la nostra obligació fer un esforç per comprendre-ho; no són éssers inferiors, sense capacitat de raonament o fets pel nostre ús; són éssers amb una naturalesa pròpia i excepcional, dotats d'emocions, sensacions i sensibilitat, amb diverses formes d'intel·ligència i algunes capacitats que els humans mai assolirem. Són éssers amb els qui compartim la nostra llar, aquest planeta. I mereixen el nostre respecte i reconeixement vers la seva dignitat. Això forma part dels deures dels humans, forma part de la nostra naturalesa empàtica (tot i que a vegades rau oblidada). La finalitat seria aconseguir un reconeixement legislatiu internacional i un respecte global de la seva dignitat. I el camí per arribar-hi passa per aturar actes que, sovint emparats en buits legals, en administracions que fan els ulls grossos davant determinades circumstàncies o en el manteniment de tradicions i festivitats, esdevenen moments de veritable vulneració de la dignitat i benestar dels animals no humans.
Andrea Xaxo és membre de Plataforma Animalista de Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.