Inicia sessió 
Registra't
L'altra és difondre un enllaç que permet, a qui pertany a aquesta mateixa franja d'edat, apuntar-se per rebre la vacuna. Es proposen diferents llocs de vacunació, també aliens a les xarxes habituals de primària, les dues setmanes posteriors a la difusió. Les cites a Barcelona capital es van exhaurir en poques hores. Les de comarques van durar un parell de dies més. Poques hores després es tornava a generar al caos en informar que hi havia problemes en el lliurament de vacunes, i no es podria continuar amb aquest procés, més enllà dels i les que ja havien concertat cita.
Amb tota la moguda d'Astra-Zeneca i la pressió a què estaven sent sotmesos els diferents governs i administracions europees per la seva ineficàcia a l'hora de vacunar, el CATSALUT, en concret el Dr. Argimon, secretari de Salut Pública, havia fet unes declaracions dies abans, atribuint el baix ritme previst per les darreres setmanes de març a què les professionals de primària havien de descansar, declaracions que van indignar a uns equips que sempre s’han mostrat disposats a fer les hores que calgui per administrar les vacunes, sempre que les tinguin i que es reforci el personal.
Un cop paït el primer sotrac de sorpresa, foragitada la incredulitat i lluitant contra una indignació que paralitza el seny, l'explicació se'ns mostra diàfana:
1.- La vacuna d'AstraZeneca, desprestigiada per la desinformació que hi havia hagut en relació al seu marge de seguretat quant a edats i els efectes secundaris atribuïts, feia augmentar ostensiblement la negativa a vacunar-se dels col·lectius joves amb treballs de risc als quals en principi s'havia destinat.
2.- Les ments pensats del Servei Català de la Salut (CatSalut) s'il·luminen i decideixen oferir-la al grup de més edat dintre els que està permès administrar-la, a aquest ja famós tram dels 60 a 65, que estaven delint per vacunar-se.
I sense encomanar-se ni a déu ni al diable, ni prendre's la molèstia de consultar amb els equips de l'atenció primària (que són els que s'han fet càrrec fins ara de les que s'han anat posant discretament a la gent depenent i les seves cuidadores), ni pensar en les conseqüències, engeguen les dues iniciatives.
No cal dir l'enrenou i el desconcert que van crear, ni el greuge comparatiu cap a la població més gran de 65, amb i sense factors de risc, que encara no ha estat citada i que no saben quan es farà efectiva la seva vacunació. L'explicació més possible és aquesta que hem comentat; disposaven d'unes vacunes que només es podien subministrar per sota dels 65 anys i van decidir anar per lliure, adaptant grans espais lluny del lloc de residència, amb personal aliè a les xarxes del territori, ignorant la xarxa que s'ha anat creant des de fa tants anys. Una manca de respecte total cap a la ciutadania i cap al personal primerista, que tant uns com els altres estan pagant, i pagaran, molt car.
Si aquestes mateixes vacunes haguessin estat lliurades als diferents territoris, i s'hagués deixat la gestió als Equips d'Atenció Primària (EAP), s'hagués pogut contactar des dels centres assistencials com sempre s'ha fet, amb una priorització clínica raonables i sense despertar incomprensió, desconcert i desconfiança.
Amb la gran xarxa d'atenció primària que hi ha a Catalunya, amb aquesta fortalesa que ens diferència de molts altres països, no té cap sentit buscar fórmules grandiloqüents i ineficaces de vacunació. Són els nostres equips de referència que se n'han de fer càrrec. Estan disposats a assumir aquesta responsabilitat i a fer-ho, sense pensar si és o no Setmana Santa, sempre que tinguin les vacunes i es reforci el personal mentre duri la campanya. Tant és així que els i les ciutadanes, en rebre l'SMS, van col·lapsar les línies telefòniques per consultar a la seva metgessa, a la seva infermera, com és lògic. Sembla que els únics que no entenen el poder de la primària, malgrat el maltractament que està rebent, són els que l'administren.
I, un cop més, professionals i ciutadania, demanem participar en aquestes decisions. No volem que administrin els nostres recursos sanitaris suposadament per nosaltres, però sense nosaltres. La participació és un dret reconegut per la pròpia administració pública.
Així es manifesten les entitats i associacions compromeses amb la defensa de l'Atenció sanitària pública .
ASSUN REYES és membre de Marea Blanca Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.