Republicanisme i llibertat


  • Comparteix:

marco.simarro

Marco Simarro


Publicat: el 16/abr/21
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Commemorar la proclamació de la república és commemorar també tota aquella tradició de lluita social-popular per la conquesta de drets. La tradició republicana, que és tan antiga com la ciutat d'Atenes, ha suposat al llarg dels segles una lluita genuïna per la llibertat política dels pobles.

Aquesta idea de llibertat queda lluny conceptualment de la que avui dia impera al nostre imaginari col·lectiu. La llibertat en sentit liberal és la que es veu centrada en les relacions mercantils entre individus. Aquella "llibertat" per comprar i vendre, per establir contractes entre subjectes jurídicament "iguals", etc. La llibertat en sentit republicà és el conjunt de lleis que fan de les persones éssers de ple dret en tant que no dependents de relacions mercantils amb tercers. És el cos de lleis i drets que universalitza i garanteix l'existència de les persones en societat. Senzillament, el dret a ser i existir sense dependre d'altri per sobreviure. Contràriament, la llibertat individualista a la que avui dia estem acostumats, és aquella que només l'individu pot "garantir-se" mitjançant les relacions mercantils, les seves propietats o el diner.

La tradició republicana, doncs, és una lluita pel bé comú. Per limitar el poder de la propietat privada sobre les persones. Per guanyar terreny en drets i lleis als poders econòmics. En definitiva, per robar llibertat als mercats i tornar-la a la ciutadania, el poble, que és l'únic subjecte que hauria de tenir la potestat d'erigir-se en amo del seu propi destí.

Un únic exemple. Què fa o què impedeix que no puguem socialitzar les patents de les vacunes en un moment d'emergència social i sanitària com el que representa una pandèmia? La propietat privada i la llibertat dels mercats per fer i desfer amb les nostres vides. Ni tan sols immersos en l'emergència del segle (literalment) som capaços de fer efectiu allò de "posar la vida al centre". Aquesta idea, també republicana, també revolucionària, que les coses s'han de regir per les necessitats humanes abans que les exigències mercantils. Salut, vida i drets per sobre dels interessos de la propietat privada. Potser que anem fent una mica més 'mainstream' el socialisme i la necessitat de posar-lo en pràctica. Ens hi juguem el dret a existir.

Per concloure, una síntesi en paraules molt més idònies que les meves: "¿Quin és el primer objectiu de la societat? Mantenir els drets imprescriptibles de les persones. ¿Quin és el primer d'aquests drets? El dret a l'existència. La primera llei social és, doncs, la que garanteix a tots els membres de la societat els mitjans per existir. Tots els altres estan subordinats a aquest. La propietat no ha estat instituïda o garantida per altra cosa que per cimentar-lo. Es tenen propietats, en primer lloc, per viure. No és cert que la propietat pugui oposar-se mai a la subsistència de les persones. Tota especulació mercantil a costa de la vida dels meus semblants no és un negoci, és un robatori i un fratricidi. " (Robespierre, 1792).

MARCO SIMARRO (CUP-PC) és regidor de Joventut, Participació i Barris de Sant Cugat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.