Captius dels instints


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 23/abr/21
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

És d'una gran complexitat, el que ha fet Xavier Escura, en el seu llibre 'La llegenda d’Arga' (Carena, 2020), que el subtítol descriu com 'un relat de conflictes humans entre neandertals'. No m'estranya que l'arqueòleg i paleontòleg Eudald Carbonell afirmi en el pròleg que Escura, 'rastreja comportaments d'una espècie desapareguda i dels seus ambients salvatges de manera magistral'.

Es tracta d'una història que ens situa a Atapuerca 400.000 anys enrere i que se centra en la vida i en els personatges de dos clans en lluita permanent per la supervivència. A mi m'ha interessat molt la lliçó d'humilitat que n'hauríem d'extreure si observem en profunditat d'on venim i com érem en aquell passat remot, perquè, enlluernats pel progrés tecnològic actual, és molt probable que la primera reacció sigui un somriure d'autosatisfacció. No hi ha color entre aquella gent i nosaltres: ells anàvem bruts i amb parracs, i nosaltres anem nets i polits; ells eren primitius i salvatges, i nosaltres cultes i civilitzats. Doncs sí, en molts aspectes, és obvi que sí. Només cal mirar com vivien, què menjaven i quina era la seva esperança de vida, la meitat de la nostra. Tanmateix, hi ha aspectes que romanen intactes, aspectes que, més enllà dels matisos propis de cada època, continuen essent els mateixos, cosa que, tot i ser prodigiosa, resulta també molt inquietant.

Dic inquietant, perquè avui dia no sols no hem deixat de matar, per exemple, sinó que les raons que ens empenyen a fer-ho són exactament les mateixes que les que ens empenyien 400.000 anys enrere. Exactament les mateixes. Matem per defensar-nos, per ambició, per gelosia, per ràbia, per orgull, per odi, o pel simple plaer de matar, i experimentem idèntiques pulsions que les que experimentàvem en el Pleistocè mitjà. També els sentiments més bàsics dels humans d'avui són calcats als dels humans d'ahir, com ara l'amor, el desig, l'amistat, la solidaritat, la generositat... o l'afany de dominació, de possessió, d'admiració...

En aquest sentit, 'La llegenda d'Arga' és un retrat preciós del gènere humà en la pell d'uns personatges que pel seu aspecte potser ens farien recular de por si ens els trobéssim en un carreró fosc, però que a través de la mirada tendra i humanística d'Escura acaben esdevenint un mirall de nosaltres mateixos. Llegiu-lo, acabareu estimant-vos l'Arga, la dona a la qual al·ludeix el títol, l'Aren, el caçador més intel·ligent, en Gur, el més fort de tots, l'Òria, la femella de pell fosca, i acabareu escalfant-vos amb el seu foc i vivint a la seva cova tot sentint-la com el que era, una veritable llar. És així com vam començar, i encara som a les beceroles, encara som captius dels instints. Esperem que no es compleixi l'averany de Pierre Boulle i que la nostra supèrbia no ens hi faci tornar.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.