Inicia sessió 
Registra't
Arcadi Oliveres era antimilitarista i anticapitalista. No creia en els valors de les armes ni en els valors de l'Ibex35, perquè són valors que esclafen l'ésser humà i que el fan captiu de l'autoritarisme i de la manca d'escrúpols. Els valors del gran capital esclafen despietadament la gent i fomenten l'exclusió social. I els valors de les armes, suposen una cursa inacabable que forma part d'un joc industrial pervers entre els qui les compren per reprimir, conquerir, dominar, imposar, massacrar..., i els qui les fabriquen, diuen, com a contrapès als primers. La part diabòlica és que tota la repressió, tot l'anorreament i totes les massacres d'aquests primers estan fets amb armes que els han venut els segons. Ves per on, sense matances no hi ha negoci.
L'Estat espanyol, concretament, dedica 56 milions d'euros a despesa militar cada dia. Cada dia! L'autoanomenat "Gobierno más progressista de la historia" dedica 20.000 milions d'euros anuals a aquesta barbaritat. Però en realitat són molts més, perquè hi ha milers de milions que es dissimulen a través d'altres ministeris i partides fantasma. Tot plegat són diners que, si anessin destinats a l'economia productiva i a les demandes socials (subsistència, exclusió, desigualtat, sanitat, educació, investigació, cultura...), millorarien les condicions de vida de la gent. Però tot forma part d'una gegantina espiral d'hipocresia. La mateixa hipocresia que rescata bancs amb els diners de la gent més indefensa i que destinarà bona part dels fons procedents d'Europa al cercle de l'Ibex35 on hi suquen, de manera directa o indirecta, tot una colla de noms que es dediquen a anar pel món impartint remunerades lliçons de democràcia.
És un gest positiu que la Generalitat concedeixi la Medalla d'Or a títol pòstum a Arcadi Oliveres. És un acte de reconeixement a la seva trajectòria i a la seva lluita, com també ho ha estat l'homenatge que li ha fet Sant Cugat al Claustre del Monestir amb participació de la seva família. Però, com deia al començament, el que és veritablement transcendent, allò que realment perdurarà, serà el ressò de la veu i del pensament de l'Arcadi. Les seves paraules fomentaven una presa de consciència solidària i ens interpel·laven per fer-nos reaccionar davant el fet que la depredació del planeta i el creixement indefinits constitueixen una espiral letal que porten la humanitat i el seu hàbitat a la destrucció. Tanmateix, tot podria canviar, si volguéssim, perquè la gent tenim molta més força i molt més poder dels que ens pensem. El problema és que no ho sabem o no volem saber-ho.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.