La creu destrossada


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 23/jun/21
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

La matinada del dissabte passat un home, ajudat per altres, va pujar dalt de la Creu de Terme que hi ha en el recinte del Monestir i sembla que va intentar emular un cavaller fins que aquesta icona, una de les destacades del patrimoni santcugatenc, es va trencar i, de pas, l'èmul hípic es va fracturar el braç i, suposo, es va fotre una bona trompada. La creu que, d'acord amb les experimentades paraules de l'historiador Domènec Miquel és de l'època gòtica i data del segle XVI, ja va ser enderrocada l'any 1936 durant la Guerra (In)Civil, i originàriament estava ubicada a l'encreuament del Camí de Terrassa, de Rubí i de Martorell. Ara, segons les darreres notícies, des del Centre de Restauració de Béns Mobles ubicat a Valldoreix, s'estudiaran i realitzaran els treballs necessaris per a la seva restauració. Coneguts els antecedents del protagonista no crec que hi hagi massa possibilitats de restaurar el sentit comú d'aquest heroi santcugatenc que, com altres malauradament, viuen amb aparença humana, però, com deia en un llibre el paleontòleg Eudald Carbonell, 'encara no som humans'.

Jo vaig tenir coneixement del fet passejant pel Parc Central el matí del dissabte quan gaudia de les actuacions en els tres escenaris que havia organitzat la Taula de la Música que penja del Consell de Cultura, ens teòricament consultiu i no executiu, per commemorar el Dia Mundial de la Música que se celebra a tot el món el dia 21 de juny i que aquí es va avançar per no coincidir amb el final del curs escolar. Una mostra de la força i qualitat de moltes entitats, escoles i artistes d'aquí vinculats a aquest art i, sobretot, una demostració de ciutadania a les antípodes de la bretolada abans exposada, que va reunir matí i tarda, tota mena de manifestacions i estils musicals, perquè una de les característiques que defineixen aquest Dia és que precisament en la diversitat i la proximitat hi ha la veritat i el futur, en aquest cas, de la música, però que podem ampliar-ho a qualsevol àmbit.

En aquesta línia la setmana passada s'anunciava que "l'Ajuntament elabora un Pla de Turisme per posicionar Sant Cugat com a destinació cultural", un "Pla Estratègic de Turisme de Sant Cugat (2021-2025)" que es va portar al ple municipal de dilluns amb aprovació inicial que, per ignorància meva, no sé si vol dir que la cosa tira endavant o encara falten alguna mena d'acords posteriors. Un Pla amb "14 línies d'actuació prioritàries o eixos de treball" que espero i desitjo de tot cor que progressi de manera efectiva. Hi havia eixos similars d'actuació en aquest sentit en el Pla de Cultura elaborat l'any 2005. També en diferents comunicacions i resums del Consell de Cultura, essencialment en un resum dels debats i reflexions recollits el febrer de 2015 i també un Pla Estratègic elaborat per l'empresa basco-francesa Tangible, amb un full de ruta des del 2013 fins al 2017 i en tots coincidint amb aquest d'ara, fixeu-vos quina casualitat!, el Monestir i la Serra de Collserola eren elements primordials. Segur que tot plegat està en alguns calaixos o arxius que no sé si algú ha vist. En qualsevol cas jo en tinc còpia i l'ofereixo si cal.

També des del Consell de Ciutat es va definir un Pla estratègic de "Definició de l'Àgencia Estratègica i l'Agència d'Innovació de Sant Cugat del Vallès", en el que hi vàrem dedicar algunes hores moltes persones representants entitats socials, sectors empresarials i sectors culturals, per desenvolupar des del 2015 fins al 2025 amb una frase inicial que va posar l'empresa encarregada de resumir tot plegat de Peter Drucker (en anglès, és clar!, per donar-li més categoria i profunditat) que deia traduït "El millor camí per predir el futur és crear-lo". O sigui que Plans, el que es diu Plans amb continguts engrescadors i importants n'hi ha hagut molts. Potser el que falta sempre, és una suposició aventurada i probablement injusta, és que es desenvolupin com està previst i, sobretot, en el termini anunciat. També suggereixo des de la perspectiva que dona l'edat i l'experiència, no pas la saviesa, que si com s'anuncia es crea "una taula participativa -taula de turisme , on el sector públic i privat amb visió turística valorarien assolir i implantar els eixos de treball", es faci cas d'algunes de les seves aportacions.

Tal com diu una vella dita: "De bones intencions, l'infern n'està empedrat" i aquesta imatge, que val pels anteriors paràgrafs, em porta a reflexionar sobre els cartells que he vist i alguna opinió difosa a partir del terrible i per mi incomprensible creixement dels maltractaments i assassinats masclistes on es diu que "com som moltes les que hem perdut pel camí, ho cremarem tot". Cal fer tot el que sigui per canviar la societat i fer-la paritària i més justa, des de qualsevol sector i segment social, polític i cultural, però no podem fer res de bo si ho cremem tot perquè, aleshores, serem injustos amb tothom. La creu, existent ja a l'Egipte 2000 anys A.C. va ser en el seu moment el signe cristià perquè lligat a una creu, clavat en una creu, va morir Jesucrist ens ensenya la història sense entrar en altres consideracions. Arcadi Oliveres, persona inoblidable i exemplar en molts sentits amb qui coincidia en moltes coses exceptuant la seva íntima i profunda fe cristiana, quan alguna vegada havíem parlat i jo manifestava dubtes de l'eficàcia o validesa d'algunes accions o paraules utilitzava una frase d'Antonio Gramsci que ara em serveix per tancar aquest article: "Per salvar el pessimisme de la raó cal l'optimisme de la voluntat".

La creu destrossada tornarà a ser un element iconogràfic d'aquesta ciutat.

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.