Inicia sessió 
Registra't
Doncs bé, els brètols, els incívics, que experimenten un plaer morbós destruint el patrimoni públic, van trobar una solució: tirar a terra totes vuit tanques. L'Ajuntament les va posar dretes de nou l'endemà, però els incívics van tornar a separar-les. I és una història que continua, aquesta, ja que es va repetint en dies successius: tanques dretes, tanques a terra, tanques dretes, tanques a terra... Hi ha gent així d'incívica. Han transcorregut tres mesos des que es va protegir la zona i el tros malmès encara no ha aconseguit regenerar-se. És la distància que separa el poc que costa destruir i el molt que costa refer la destrucció.
Em pregunto, però, d'on surt aquest afany destructiu, aquest afany per malmetre allò que és patrimoni de la teva ciutat. Si aquests individus dediquessin els mateixos esforços a destruir, destrossar o malmetre els mobles, el terra o les parets de casa seva trigarien ben poc a viure sota un pont. No cal dir que no van faltar individus que em van dir de tot per haver escrit denunciant el seu incivisme. Però ho vaig trobar comprensible. La gent que embruta, que destrossa i que no vol que s'escrigui és, com deia l'Ovidi Montllor, la mateixa gent a qui no li agrada que es parli, que s'escrigui o que es pensi.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.