El Caravaggio, la Medusa i el modern feminisme


  • Comparteix:

rui.cavaleiro

Rui Cavaleiro


Publicat: el 15/set/21
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Si en Caravaggio (Milà, 29 de setembre de 1571 -Porto Ércole, 18 de juliol de 1610) fóra viu ara mateix, a principis del segle XXI, seria sens dubte un jove problemàtic i amb dificultats per adaptar-se a la realitat en què vivim.

Donaria maldecaps als seus mestres i veïns, que sovint es queixarien als pares del jove errant. Sabem que, en la seva joventut, Caravaggio era el cap d'una colla de joves pocavergonyes, que tot sovint bregaven amb d'altres colles. De naturalesa nocturna, solia recórrer les tavernes de Roma bevent fins a l'alba. De vegades, quan preveia que la situació podia escalfar-se, sortia de casa armat amb la seva espasa, que es desfermava amb facilitat i rapidesa. Se sospitava que havia assassinat un home, però aquesta situació mai va ser degudament aclarida per la justícia. Coneixia les ombres de la nit que el turmentava, però també intentava entendre la llum, tot mirant d'empresonar-la en els seus quadres. El 1957 va pintar una petita pintura a l'oli sobre tela (60x55cm), una representació del cap de Medusa. Es tractava d'un encàrrec d'un daquells mecenes que en aquell temps protegien els artistas, avui ja desapareguts. Tot fa pensar que en Caravaggio va emprar el seu propi rostre per il·lustrar la lletjor de Medusa. Segons la mitologia grega, Medusa era una sacerdotessa de gran bellesa que vivia al temple d'Atenea. Es tractava d'un personatge de l'inframón mitològic, el mateix inframón que avui en dia està tan de moda en el món dels vídeojocs. A diferència de les seves dues germanes, Medusa era mortal. Posidó, el poderós déu dels mars i oceans, es va sentir atret per la seva bellesa. Sense perdre gaire temps en jocs previs i de seducció, la va violar brutalment. Això va provocar que Atenea se sentís molesta, per dos motius: en primer lloc, perquè Posidó s'havia sentit atret per una altra dona. En segon lloc, perquè l'acte sexual s'havia consumat al temple d'Atenea, lloc sagrat. Sentint-se humiliada, va decidir castigar Medusa, convertint-la en una criatura lletja i plena d'agror, amb serps al cap. També la va colpejar amb una maledicció terrible i injusta: qualsevol home que la mirés quedaria instantàniament convertit en pedra. Però els problemes no acabàven aquí. Medusa s'havia quedat embarassada després de la violació patida. En assabentar-se'n, Atenea es va enfurismar encara més i va encarregar el seu assassinat a l'heroi Perseu. Així doncs, Perseu va tallar el cap de Medusa mentre ella dormia. De la sang que va caure del coll de Medusa van néixer dues altres figures mitològiques, el cavall alat Pegàs i el gegant Chrysaor. Finalment, Atenea va conservar la sang de Medusa, per tal d'emprar-la com a verí o com a cura miraculosa, en funció de la situació i necessitat dels déus.

Bé doncs, aquest personatge, Medusa, s'erigeix en algunes corrents del feminisme modern com a figura inspiradora de la causa. Sovint, la Medusa feminista no es representa com una criatura monstruosa, sinó conservant la bellesa que li era atribuïda abans de la maledicció. Tot i això, sempre porta serps al cap.

En els seus orígens, el feminisme lluitava per la igualtat de drets entre homes i dones, tant al món laboral com a casa, per tal d'acabar amb les nombroses discriminacions i prejudicis que castigaven les dones. Actualment, l'objectiu continua essent la igualtat de drets entre els dos sexes, aconseguint capacitats i atributs per a les dones que abans tan sols estaven reservades als homes. El dret de vot de les dones va ser, sens dubte, una fita fonamental en aquesta lluita. Recordo discussions durant anys 70 en què nombrosos pensadors d'esquerres consideraven que les dones eren doblement explotades, tant pels caps capitalistes que els pagaven salaris més baixos que els homes, com pels marits mandrosos que pràcticament no col·laboraven en les tasques domèstiques. És possible que avui en dia la situació hagi millorat, si més no en els països més desenvolupats, on moltes dones ocupen llocs importants en els negocis, la política i els mitjans de comunicació. També és possible que aquesta millora aparent i cosmètica no reflecteixi la situació real de la dona comuna.

El moviment feminista modern té algunes característiques addicionals. Té com a objectiu dignificar les dones, per tal que puguin viure sense dependre dels homes, que puguin vestir-se, comportar-se i viure com vulguin, fora dels estàndards imposats per una societat encara profundament masclista. El mateix moviment també considera que és més probable que els homes resolguin els conflictes mitjançant la violència. Al contrari del que fan o farien les dones, els homes utilitzen el poder per tenir encara més poder, i no per resoldre problemes col·lectius. També és cert que el feminisme modern s'ha identificat amb diversos mites que no es corresponen amb la realitat dels fets. Contràriament a alguns d'aquests mites, crec que les feministes poden ser sexy, poden vestir-se de forma elegant i no necessiten ser activistes ni participar en la política per tal de lluitar plenament per la seva causa. Tot i això, aquest feminisme modern no s'allibera d'una vessant agre i reivindicativa, que es deriva de la consideració que la societat, i sobretot els homes, tots els homes, són responsables del patiment i la infelicitat de moltes dones, tant a nivell general com individual. Potser aquesta sigui l'explicació de l'adopció de Medusa com a figura emblemàtica del moviment feminista modern per part d'algunes militants de la causa. Víctima de violació, despectiva, amb voluntat de venjança per haver estat castigada injustament per una altra dona. Castigant a qualsevol home que gosi mirar-la.

RUI CAVALEIRO és militant del PSC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.