Opinió

Em miro al mirall


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 22/setembre
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Em miro al mirall després d'escriure aquest article d'opinió i veig un vell. La meva esposa diu que no som vells sinó grans tot i que tenim 81 anys tocats i retocats. A mi la paraula vell no em produeix cap rebuig, inclús la trobo bonica. Aleshores la pregunta és si tot el que expresso en l'article respon a aquesta edat o si, ans al contrari, respon a un major coneixement de l'ànima humana (si es que hi ha ànima humana) a causa del pas del temps, no pas a una saviesa ontològica, o si només som animals més o menys civilitzats que després de molts anys hem crescut, com a col·lectiu, des del punt de vista tecnològic i científic però continuem sent animals, això sí bípedes, amb un cervell que té diferents capes però que la central és la de reptil originària. Heus aquí doncs l'article que em porta a mirar-me al mirall.

Aquest darrer cap de setmana s'han produït diverses situacions que no són pas noves però que, concentrades en pocs dies, fan créixer la sensació que hi ha una mena de pujada de nivell o, potser seria millor dir, d'una baixada d'allo que en podríem dir sociabilitat i respecte per a la propietat pública i també privada. La Festa Major de Valldoreix, ja afectada per la pluja, va finalitzar amb un balanç inesperat d'actes vandàlics com l'arrancament de senyals de trànsit, destrossa d'una cabina telefònica i un gran escampall de deixalles com ampolles buides, plàstics, etc.

Es clar que això no és res comparat amb el resultat final de la convocatòria falsa ('fake' en diuen oi?) d'una festa organitzada per la Facultat d'Enginyeria de Bellaterra que ha suposat, entre moltes altres coses, l'acumulació de 8.000 persones (la veritat és que no sé com les compten), 4.000 euros en danys ocasionats als trens i estacions dels Ferrocarrils de Catalunya, robatoris a pisos de la Vila Universitària, és a dir pisos compartits per estudiants (teòricament com els que van anar a la festa), caixes, carrets de súper i altres menudalles tirades a la piscina, crits i cants fins les 7 del matí i, per acabar d'arrodonir-ho, una presumpta violació a una noia de 18 anys. Encara falta per calcular els danys a espais, edificis, etc. de la Universitat i, naturalment, s'han recollit centenars de bosses amb ampolles trencades, etc. etc. etc. Finalment, podria seguir amb molts més llocs però no cal, una imatge insòlita inclús amb manifestacions polítiques viscudes amb milers de persones durant molts anys, policies municipals corrent, és a dir fugint, d'una massa agressiva i cridanera la matinada del dissabte passat a Tiana quan aquests agents de l'ordre públic van intentar desfer un altra botellot ('ampollot' dic jo) i es van trobar amb una resposta no només reticent dels assistents, sinó al contrari responent ells amb la força que probablement no havien utilitzat els policies.

Què passa?. Uns diuen que, és clar, si els locals d'oci nocturn estan tancats els joves no tenen altra sortida que aquesta. Que els obrin d'una vegada i la cosa baixarà. No em facin riure que la cosa no té cap gràcia. Els botellots ja existien fa molts anys i, al principi, el motiu era que els preus de les begudes s'havien apujat i els joves no podien assolir-ho. Després es va comprovar que la cosa funcionava. Tot surtia més econòmic, hi havia molta gent per conèixer i passar-ho bé i, a més, sense control d'hores, ni d'edat, ni de res. Si obren els espais potser un percentatge, posem un 20% no faran botellot, però els altres seguiran.

L'altra consideració és: els joves estan estresats per la pandèmia, per l'obligat tancament a casa durant mesos, per les limitacions, etc. etc. Sí senyor, els joves estan estresats, i els de mitjana edat, i els familiars que no poden estar amb els seus pares o avis quan estan hospitalitzats o dins d'una residència o quan es moren sols, sense ningú al costat, o quan estan obligats a parlar per una pantalla, és a dir quan les abraçades i els petons es converteixen en una de les mostres de gestualitat que ens fa més humans. Cal que per això tothom surti al carrer a trencar-ho tot, a cremar-ho tot?.

També es diu que la joventut no té futur. No hi ha feina, es paga malament, quan es troba feina és temporal, hi ha una explotació salvatge del treballadors, sobretot dels joves i, també no ho oblidem pas, d'aquells que tenen poca preparació, és a dir, escàs o nul currículum estudiantil. Però algú pensa que l'abstenció estudiantil és superior al 22% de la població que hauria o podria estudiar?. Jo estic convençut que ha crescut la sensació d'inseguretat i la necessitat de fer feines que no es corresponen amb els estudis fets per aquells que els hagin fet inclús amb resultats estimables, però això no justifica determinades actuacions que es generen al marge de totes aquestes consideracions.

La realitat és que tot plegat, la política, l'economia, la cultura, el sentit de família, la moral, religiosa o no, l'ètica... s'ha anat desmontant, trossejant, desqualificant, de tal manera que sembla que tothom pugui fer el que li plagui en aquell moment precís al marge d'altres consideracions que la satisfacció pròpia, el plaer momentani obtingut en un moment de sana expansió, de bogeria compartida, perquè al final no hi haura conseqüències personals derivades d'aquests actes vandàlics. La civitas, és a dir, la pertenença a una ciutat civilitzada o sigui amb un ordre establert que s'ha de complir està desapareixent i molts joves, no tots els joves vull dir, però sí molts s'amaguen darrera d'aquesta situació global que lluita contra el bon sentit per adoptar el sense sentit i estalviar-se la responsabilitat personal.

Podria seguir molta estona més però començo a estar cansat i no vull cansar els altres. Em miro al mirall.

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.