Un adéu exemplar


  • Comparteix:

blai.blanquer

Blai Blanquer


Publicat: el 29/ago/11
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

He tingut un amic amb qui connectava fàcilment, encara que no ens relacionéssim gaire. Se'ns l'ha endut una mort inesperada.

ESCOLTA-HO

Ha estat un adéu que no es veia a venir. En la pregària del seu enterrament, he afirmat -perquè m'ho crec- que si la mort ha abatut el roure, no ha abatut l'espòs, el pare, l'avi, l'amic. Perquè estic segur que ell perdura en la memòria i en l'ànim de tots els congregats per acomiadar-lo. I cadascú reté, com un tresor, el que més l'hagi impressionat de la seva vida: anècdotes i detalls de variada qualitat. He remarcat el que a mi més m'ha impressionat. M'ho va dir el fill que l'acompanyà en la sobtada malaltia. Com que li agradaven les coses clares, va voler saber què li passava. Quan els metges li ho van explicar, va exclamar lúcidament: 'Això és greu'. La seva reacció immediata en disposar-se a entrar al quiròfan, va ser fer el senyal de la creu. El mal que patia va vèncer la ciència, i aquest gest va ser el seu adéu: una pregària sense paraules i un missatge per a tots nosaltres. Tanta senzillesa té l'aire de les benaurances. Una transparència i una confiança filial que no es poden improvisar. La fermesa d'aquest roure prové d'una fonda arrelada. Confesso que el meu amic m'ha fet enveja.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià (publicat el 30/01/11)



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.