Vacances pagades


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 21/jul/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Aquesta serà la darrera col·laboració de la temporada. La columna per Cugat.cat ha estat una finestra per on m'ha agradat mirar i deixar a tots vostès veure l'interior del meu pensament sobre aspectes diversos, sobretot, vinculats a Sant Cugat del Vallès. Avui deixin que sigui més genèric i parli de conceptes generals a partir del fet que la majoria estan a punt de començar, si es que no ho han fet ja, les vacances.

Vacances pagades és una frase que em porta a la meva adolescència perquè, molts potser no ho saben, en els anys 40 i 50 del segle passat a Espanya només es feien 7 dies de vacances, una conquesta de les esquerres l'any 1931 que el dictador no es va atrevir a eliminar. Hi havia dies de festa, la majoria relacionats a les celebracions religioses, i poc a poc, va començar a créixer el temps de lleure de forma aleatòria a l'estiu que després es van anar estructurant fins convertir-se en vacances de 14, 21 i, finalment, de 30 dies. Perquè, aleshores la gent cobrava per setmanes. Una meravella que es rebia com una concessió de l'amo, sí, perquè el propietari de la fàbrica, de la botiga, del despatx, del taller, era l'amo. Encara no hi havia senyores que fossin propietàries de res. Si una dona volia comprar quelcom (encara que tingués diners) ho havia de fer amb el consentiment del marit, del pare o, en el seu defecte, del germà. No els hi sona això?

Estem a punt d'entrar en l'època de vacances, aquesta casa és una mostra, i ens sembla que això, fer 30 dies de festa, és el més normal del món. Aquest any, però, amb certs problemes econòmics per alguns, per bastants, per molts, però sempre amb la possibilitat de fer viatges a preu baix, o anar a casa d'algun amic, o... De quan jo els hi parlo això era absolutament prohibitiu.

Algú pot pensar que "ara aquest vell ens col·locará el rotllo aquell dels temps passats. No, no, tranquils, només els vull fer veure que ens creiem que ho teniem tot i resulta que tot el que teníem ho debíem. Els rics sempre han estat pocs i el sistema, el mercat, ens havia fet creure que ho podiem comprar tot, fer tot, anar a tot arreu, etc.

Un dia jo estava a la piscina de la Rambla del Celler, gaudint de l'Spa, quan vaig escoltar una conversa de dos jubilats típics i tòpics. Un li deia a l'altra: 'Què, com va tot?', i l'altra contestà: “Ja ho veus, aquí, gaudint de la jubilació que ens donen'. El cor em va fer un salt però vaig callar. La jubilació que ens donen? Quina pena, aquell bon home no sabia que havia estat anys i anys pagant uns diners del que guanyava perquè ara li donessin una part, petiteta, cada mes i mentre tant les entitats financeres havien fet negoci amb els seus diners, anys i anys, probablement 30 o 40...

Vacances pagades. Els que les tinguin que les aprofitin. Però recordin que no els hi paguen perquè sí. Els hi descompten cada mes de la fulla de salaris. Fins la propera temporada.

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.