Ítaca queda molt lluny


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 5/des/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

És difícil sostraure's a aquesta mena de tsunami informatiu que generen les darreres eleccions autonòmiques. Tot el teixit social, individual i col.lectiu s'impregna de les paraules i dels gestos de la campanya, inesborrables ja, dels resultats amb una insospitada resposta dels votants, el veritables amos de la contesa, i de totes les declaracions fetes als mitjans d'informació i entre els partits des del diumenge dia 25 fins avui mateix.

Penso que ha estat una de les campanyes electorals més obscenes de tota la història de la democràcia. S'han fet (el cas de la portada del diari 'El Mundo') operacions de dubtosa qualitat democràtica, hi ha hagut declaracions a tots el nivells menyspreables, directament calumnioses, insultants, i s'ha practicat per part de la majoria operacions d'engany i de subversió de consciència importants. No crec que hi hagi massa partits, potser persones, que hagin quedat al marge d'aquesta batalla per fer perdre credibilitat al contrari utilitzant tots els recursos sense mirar massa prim si eren o no lícits.

Després, els resultats de les urnes han situat cada cosa en el seu lloc demostrant, una vegada més, que Catalunya és una societat complexa, diversa, i molt diferent a la espanyola o, si ho voleu així, a la castellano/andalusa. Aquí hi ha matisos i, en conseqüència, no es pot anar fen política barroera del tot o res, o amb mi o el diluvi, o la meva raó és la raó veritable. Aquí s'ha de treballar en equip però distingint qui és qui, respectant l'adversari, no creient-se l'amo de la veritat única, perquè com ja hauríem de saber tots els que ja som grans, no hi ha una sola veritat si no moltes petites veritats que pugnen per entendre's i, així, poder sobreviure.

És per això que jo penso que ERC, un dels partits guanyadors d'aquestes eleccions, fa molt bé en no participar en el govern i assegurar la seva gestió lleial des de l'oposició. Perquè, sens dubte, la caiguda de Convergència i Unió (per cert, per quan Convergència sense Unió?) és el producte d'un error substancial de tempo i de fons dialèctic.

Itaca existeix i està al final del camí, però Itaca ens queda encara lluny i això no ens ha de fer canviar el rumb de la història d'aquest petit país que és gran en la seva essència. Perque el camí de la independència passa també pel camí de la justícia social i, si no és així, a mi no en cal arribar a cap Itaca. Podem fer-ho, podem seguir caminant, cercant els necessaris acords interns i externs, però podem avançar en la recerca d'una societat catalana, sí, però més justa, equilibrada i lliure. Des de la diferència.

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.