Subvencionem, però amb mesura, a la gent de la cultura


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 12/gen/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Volia parlar avui del progressiu desmantellament de la cultura que ens arriba per terra, mar i aire, i he recordat aquest verset que sortia en una de les cançons de La Trinca: 'Subvencionem, però amb mesura, a la gent de la cultura'. Una mostra del pensament popular que posa en evidència que, des de sempre, els polítics i la minoria que vol controlar la societat (podríem afegir aquí l'església, qualsevol tipus d'església), miren als agents culturals i a la gent que es dedica a conrear les arts, amb una mica de recança. Una cosa es donar suport a una cultura de façana, de passar-ho bé, que no es menyspreable i més si afalaga al que paga, cal dir-ho tot, i una altra molt diferent donar suport a accions que suposin allò que molts creiem que cal estimular que és l'art que, a més de donar plaer estètic, faci pensar, faci qüestionar la societat per avançar en aquesta carrera invisible però real que és la humanització de les persones.

ESCOLTA-HO

Si això ja és habitual en qualsevol moment, ara que estem fins el coll en un pantà vital que anomenen crisi econòmica i que no és si no el resultat d'una gestió criminal i irresponsable dels que maneguen les finances i les polítiques mundials, la cosa encara és més evident. 'No hi ha diners!', diuen. 'No hi ha diners!', repeteixen per si no ens havíem adonat i les subvencions, des de qualsevol administració pública es rebaixen des del govern espanyol, des de la Generalitat, des de les Diputacions i des dels Ajuntaments fins el 50% en molts casos o el 25 o 30% quan la cosa va una mica bé. 'No hi ha diners!'.

La crisi, qualsevol crisi té, com tot, les dues cares. La negativa ja està explicada. La positiva és que potser ha arribat, jo quasi m'atreviria a dir, a tornat, la necessitat que els mateixos interessats en determinada mena de cultura hi posin allò que sempre ha calgut per tirar endavant iniciatives que sorgeixen de l'exigència vital dels artistes i cercar, també, l'ajuda d'alguns mecenes que senten com a primordial ajudar a fer realitat aquestes idees o obres que donen sentit a la vida i la fan transcendir. Ja ha començat en aquests micromecenatges que la xarxa digital ajuda a propagar per editar un llibre o fer una pel·lícula de curt metratge però no em quedo només amb aquesta forma de mecenatge sense oblidar la dels rics que, mentre seguim esperant una llei que fa dos anys s'anunciava i que ho fomenti, no faran un pas en aquest sentit.

Cal recuperar la iniciativa sense les crosses, econòmiques i mentals, de l'administració pública i, a la vegada, exigir allò que ens pugui correspondre en una justa distribució del diner públic, del diner, per tant, de tots. Les dues accions són possibles.

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.