Serveis públics, 1- Política, 0


  • Comparteix:

roser.casamitjana

Roser Casamitjana


Publicat: el 17/gen/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Aquesta és la conclusió que es pot treure de la lectura de la darrera enquesta d'opinió de Metroscopia publicada per un diari d'àmbit nacional. En els tres primers llocs estan els científics, els metges i els professors de l'ensenyament públic.

Si ens hi fixem, veurem que aquests col·lectius han estat el més maltractats per les retallades i els ajustos dels diferents governs i, en molts casos, no només els han rebaixat el salari, que ja és important, sinó que els han tocat el que en castellà castís diríem 'l'honor'. Els professors representa que treballen poc, tenen moltes vacances i són uns privilegiats perquè, com a funcionaris, tenen la feina assegurada. A la sanitat s'ha estirat més el braç que la màniga i ara toca fer penitència i els investigadors semblen poc necessaris en una economia de 'guerra' i en un país en el que es valora poc la formació i el treball seriós. La conseqüència és que molts d'ells treballen en precari, no saben què faran demà i no pocs han decidit marxar fora per seguir amb la seva feina.

En l'extrem oposat trobem els polítics, els partits i els bancs, amb una valoració positiva per sota del 15%. Anem molt malament quan la gent desconfia i menysté aquells que tenen la responsabilitat de prendre decisions importants que afecten gairebé tots els aspectes de la vida quotidiana. I és trist que això sigui així perquè si mirem al nostre voltant podem veure multitud de persones que dediquen una bona part de la seva vida a la cosa política i ho fan amb honradesa, dedicació i afany de servei públic. Però d'aquests els mitjans no en parlen i en canvi sí que ho fan dels llestos i, perquè no dir-ho, dels pocavergonyes, cada dia més, que es pensen que poden fer de la política i de les institucions el seu corral. Suposo que pensen que les barbaritats no se sabran, que entre els seus ja procuraran tapar-les, que si s'arriba a saber la justícia trigarà la intemerata a resoldre el cas i que la gent té poca memòria, de manera es pot anar fent la viu-viu i que dia passa any empeny.

I què podem fer? Ja fa temps, massa temps, que es parla de fer una llei que reguli el finançament dels partits, però és obvi que per fer-la cal la voluntat dels propis implicats. I si s'arriba a fer, serà suficient? Resulta difícil pensar que podem tenir un país 'net i noble, culte, ric, lliure, desvetllat i feliç'. El que sembla que tenim és una pila de governants imputats, una ciutadania que desconfia dels seus dirigents i en el que la malversació, el posar la ma a la caixa, l'aprofitar-se del càrrec i tot una reguitzell de males pràctiques no siguin castigades, ja no solament per la justícia sinó, sobretot, per la mateixa ciutadania.

Potser caldria que, abans que res, poséssim fil a l'agulla per resoldre aquest embolic.

ROSER CASAMITJANA és regidora d'ICV-EUiA



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.