Les màfies que exploten discapacitats són impunes?


  • Comparteix:

ferran.villasenor

Ferran Villasenor


Publicat: el 13/feb/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Fa uns mesos el Síndic de Greuges de Sant Cugat, Jaume Clavell, va organitzar una taula rodona on l'exregidora de Barcelona Itziar González ens va alertar sobre la 'mafiatització' de Ciutat Vella. La seva exposició va ser apassionada, fresca i colpidora. Va abordar un relat complicat, des del seu punt de vista també personal, en el que lligava el seu capteniment amb la cerca de la lleialtat privada en l'explotació de l'espai públic, l'ètica en la funció pública i política, i també una fotografia dels negocis foscos en aquesta zona de Barcelona. També les amenaces de mort que va rebre i que la van apartar de la vida pública ens van commoure.

Màfies que exploten discapacitats, tràfic de drogues, armes, alcohol, negocis muntats per netejar diner negre i divisió d'un barri en sectors d'influència delictiva era i és la norma. També va posar sobre la taula la incomprensió de determinades instàncies polítiques i judicials en com abordar i tallar totalment aquesta xacra.

No defugiré que la Itziar ens va trametre també la solitud que va patir en aquest moment i la llunyania amb el grup polític que ella representava. Que és el meu. Segurament els blancs i els negres mai existeixen, i en aquest cas més, però tinc molt clar que s'ha de donar el suport al feble i crec que ella era la més feble i necessitava més suport.

Màfies i explotació, màfies i mendicitat, màfies i tràfic de persones, màfies i recaptació puntual de les almoines, màfies i silenci. Milions de trajectes, en ferrocarril, de santcugatencs d'anada i tornada de Barcelona a Sant Cugat i a l'inrevés. Tenim una proximitat amb les vies del FGC i amb les parades de tren i barris barcelonins, ja sigui per feina o per lleure. Segur que tots hem vist coses, o no?

Gairebé cada dijous i divendres a la tarda agafo els FGC per anar a Barcelona, estació de Plaça de Catalunya. Cada dia que passo, faci fred o calor hi ha un home en una cadira de rodes uns metres més enllà de les escales mecàniques de baixada al hall de Plaça Catalunya, entrant per Les Rambles.

Les cames a l'aire permeten veure una malformació, seran els efectes d'una Polio o altres coses, qui ho sap. La frase d'ultratomba repetida és 'Una moneda para comer por favor'. Insistent i repetitiva. Cada dia.

De tant en quant un home de la mateixa edat (sense cadira de rodes) s'acosta al noi de la cadira de rodes. Li pregunta alguna cosa en una llengua desconeguda (romanès, búlgar... qui sap) i procedeix a recollir la recaptació del dia. Agafa els diners i se'n va, suposo que a 'munyir' altres esclaus moderns.

Puges l'escala mecànica. Surts a la Rambla. Mires dreta i esquerra. Segueixes el recaptador de lluny i veus que es torna a aturar a l'alçada del Hard Rock Cafè. La història de fa uns moments es repeteix amb una altra persona de característiques físiques semblants (aquesta asseguda a terra). Una nova víctima, quantes més hi hauran en 300 metres quadrats?

Una societat, i uns servidors públics, que permeten l'explotació de persones i la delinqüència organitzada estan malalts.

Que algú faci alguna cosa si us plau.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.