Trenta anys d'immersió lingüística a l'escola catalana


  • Comparteix:

mireia.ingla

Mireia Ingla


Publicat: el 20/abr/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Fa més de trenta anys, després de quaranta d'una dictadura que es va acarnissar amb Catalunya, especialment amb els nostres trets culturals i lingüístics, s'iniciaren tot un seguit de canvis que van ser transcendents en la normalització del català. La introducció de la llengua pròpia de Catalunya a l'escola havia de ser la prioritat si volíem incrementar-ne l'ús social. Jurídicament, l'aventura va començar l'any 1983 amb l'aprovació al Parlament de Catalunya, només amb dos vots contraris, de la Llei 7/1983 de normalització lingüística.

Aquest consens al voltant del que calia fer amb el nostre sistema educatiu, si volíem garantir el coneixement del català, que era indiscutiblement una llengua minoritària al costat de la castellana, avui s'ha perdut. Per ser més exactes, només han estat uns quants els que posen en dubte l'eficàcia d'un model lingüístic valorat com a excel·lent a tot el món i certament les raons que han portat a fer-ho al PP i a C's són raons partidistes que no tenen res a veure amb la realitat social i lingüística actual del nostre país.

Que el nostre sistema educatiu és perfectible, ningú ho posa en dubte, sobretot pel que es refereix al coneixement de llengües estrangeres. L'educació és la base d'una societat i mai es pot considerar una despesa, sinó tot el contrari, és la millor inversió que pot fer un país, si en vol garantir el seu futur. Les conseqüències d'aquesta crisi són dramàtiques, però hem de fer l'impossible per tal que l'escola pública catalana no se'n ressenti més. Cal aturar les retallades!

El català ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament, perquè l'escola és l'única oportunitat que tenen molts alumnes d'entrar en contacte amb la llengua pròpia del país. El castellà ha de ser una llengua apresa a l'escola amb prou competència, però en aquest cas, el simple contacte ambiental (televisió, cine, internet...) en garanteix el coneixement. De manera que podem afirmar que a dia d'avui a Catalunya hi ha molta gent que no sap parlar català i en canvi no coneixem ningú que no sàpiga parlar castellà.

Alguns s'omplen la boca parlant de la necessitat de diàleg però avui, trenta anys després, encara són qüestionats drets tan fonamentals com ho és la protecció de la llengua pròpia del nostre país. Espanya no hi entén de diversitats, mai ho ha fet i mai ho farà. Per això, l'únic camí que ens queda és ser un estat independent, també pel bé de la nostra escola.

MIREIA INGLA és presidenta d'ERC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.