Abans eren persones, ara són de la BRIMO


  • Comparteix:

ignasi.bea

Ignasi Bea


Publicat: el 3/mai/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Quan encara no havia complert el meu primer any de vida, La Polla Records treia un disc en què, entre moltes altres veritats, s'hi deien frases com: 'Era un hombre y ahora es poli' o 'sabes que vas a cobrar por dar hostias a la gente'. En això pensava ahir quan, en el transcurs de la manifestació alternativa de l'1 de maig, la Brigada mòbil dels Mossos d'Esquadra va tallar la manifestació sense motiu aparent.

Si no fos que mai he caigut en la temptació d'evadir-me d'aquest món injust i cruel mitjançant el consum d'estupefaents durs i no puc afirmar-ho amb certesa, diria que els antiavalots d'ahir presentaven tots els símptomes associats al consum de cocaïna. I si bé és cert que alguns van mostrar la seva ràbia contra entitats bancàries o mobiliari urbà, el cas és que un bon grup d'agents de la BRIMO va tallar per la meitat una manifestació que transcorria amb tranquil·litat, provocant els manifestants, brandant les seves porres amb les mandíbules a cent, per acabar carregant quan la manifestació ja havia estat desconvocada.

Passat l'ensurt inicial i ja de tornada cap al Vallès, m'assaltaven pensaments com per exemple: com devien ser de petits aquests agents que de grans es dediquen a guanyar calés empaitant i escalfant la gent vestits de robocop? Què va passar perquè, al cap dels anys, aquells innocents infants decidissin dedicar-se a aquesta professió? L'element econòmic hi juga un paper determinant, sens dubte, però per molt que es guanyi pela llarga, no tothom està preparat per dedicar-s'hi. Als agents de la BRIMO me'ls imagino, per exemple, amb pantalons militars el cap de setmana fent pràctiques de tir, practicant kick-boxing o mirant una entranyable i educativa pel·lícula gore. No me'ls imagino, en canvi, llegint un llibre tranquil·lament, passejant amb els seus fills en algun bucòlic paratge del país, gaudint d'un concert al Teatre-Auditori de Sant Cugat, o votant la CUP, per exemple. Però és clar, potser m'equivoqui i això només siguin tòpics.

El que és clar és que aquest país té un problema, a part del 3%, que es diu BRIMO. Perquè qualsevol amb ulls a la cara pot veure que cada cop que hi ha mobilitzacions i els treuen a passejar, hi ha enrenou del bo. Ulls fora amb pilotes de goma, cops de porra indiscriminats, intimidació, insults gratuïts i detencions de molta gent que simplement es manifesta. Molts hem sentit i hagut d'aguantar comentaris de l'estil 'a ver si en tu primer dia pillas a uno' o 'cállate guarro', sovint en un impecable ús del registre col·loquial de la llengua de Cervantes. La BRIMO atempta contra drets fonamentals com el de manifestació, perquè per molt que els tertulians del grup Godó insisteixin en el seu argumentari de 'alguna cosa hauran fet' o 'si protestes, assumeix les conseqüències', desfilar com un exèrcit, carregats amb escuts i armes de foc abans de l'inici d'una manifestació, és coartar aquest dret, aquí i a la Xina Popular.

Però és clar que aquests alumnes avantatjats en l'assignatura de violència no tenen gaire matèria grisa per decidir què fan i què no. Que reben ordres, vaja. Perquè el govern dels millors, per respondre a la situació de creixent conflictivitat social derivada de la crisi del sistema, no té cap altra alternativa per mantenir l'ordre que fomentar la por al sistema. I no ho dic jo, ho diu Felip Puig. I el senyor Espadaler, que ha superat amb nota el seu primer examen important, abans de parlar de coses de les quals no té ni punyetera idea, estaria bé que un dia vingués a una manifestació d'incògnit i veiés com actuen els seus esbirros. Almenys així, quan negués l'actuació desproporcionada i qualsevol altra acusació, mentiria amb coneixement de causa. Ah, i si aquest és el país que ens volen construir, per molt que li diguin Ítaca o algun nom per l'estil, se'l poden ficar per allà on més els plagui.

IGNASI BEA és regidor de la CUP



  • Comparteix:

COMENTARIS

Benvolgut Ignasi, Home, no pots dir que aquets “senyors” es dopen, malgrat les cares desencaixades per un rictus a mig camí de l’odi o del plaer que posen quan s’enfronten a tots aquells que trenquen coses o els hi llencen objectes amb més o menys “carinyo”, que, per cert, devem ser tots els que ens manifestem defensant o lluitant per els drets del poble, fins hi tot dels seus, que igual no hi pensen quan responen amb molt més “carinyo”. Segurament passen controls, no ho poso en dubte i tu tampoc ho hauries de fer tot i que es possible que aquests controls no es facin en la data adequada. Ja sé que pensaràs que això no demostra res, que més controls passen molts esportistes i no els hi detecten res ni després d’haver guanyat set Tours, per exemple. Tampoc, penso, es adient treure experiències i comportaments de la infantesa per comprendre l’actitud d’uns i altres. El reduccionisme no és bo. Que el nen acomplexat, sense amics i “raret” de l’escola acabi formant part del cossos policials i el xulo, “maton” i buscabregues esdevingui, per se, un militant esquerranós i defensor de la igualtat i les llibertats em sembla un tòpic que no ens duu enlloc. O pot ser no ho entès be això? Això si, he de felicitar-te per haver encertat en una cosa amb la que coincideix tot el col•lectiu dels Mossos, no n’hi ha cap a qui li agradi el grup de música que has esmentat, això es unanimitat i el demés son romanços. Has de reflexionar, Ignasi, i deixar-te emportar pels prejudicis ni per una “escalfada” (encara que aquesta sigui conseqüència d’una topada amb aquests “senyors”), fixa’t bé que la resposta et ve dirigida per la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC), sindicat que defensa una “Policia del poble i per el poble de Catalunya”, i ja sé que pensaràs que en nom del “poble” s’han fet autèntiques barrabassades al llarg de la història, però no siguis tant mal pensat. Estimat Ignasi, no deixis de tenir pels a llengua.

toni gorriz olalla. Enviat el 9/mai/13


Benvolgut Ignasi, Home, no pots dir que aquets “senyors” es dopen, malgrat les cares desencaixades per un rictus a mig camí de l’odi o del plaer que posen quan s’enfronten a tots aquells que trenquen coses o els hi llencen objectes amb més o menys “carinyo”, que, per cert, devem ser tots els que ens manifestem defensant o lluitant per els drets del poble, fins hi tot dels seus, que igual no hi pensen quan responen amb molt més “carinyo”. Segurament passen controls, no ho poso en dubte i tu tampoc ho hauries de fer tot i que es possible que aquests controls no es facin en la data adequada. Ja sé que pensaràs que això no demostra res, que més controls passen molts esportistes i no els hi detecten res ni després d’haver guanyat set Tours, per exemple. Tampoc, penso, es adient treure experiències i comportaments de la infantesa per comprendre l’actitud d’uns i altres. El reduccionisme no és bo. Que el nen acomplexat, sense amics i “raret” de l’escola acabi formant part del cossos policials i el xulo, “maton” i buscabregues esdevingui, per se, un militant esquerranós i defensor de la igualtat i les llibertats em sembla un tòpic que no ens duu enlloc. O pot ser no ho entès be això? Això si, he de felicitar-te per haver encertat en una cosa amb la que coincideix tot el col•lectiu dels Mossos, no n’hi ha cap a qui li agradi el grup de música que has esmentat, això es unanimitat i el demés son romanços. Has de reflexionar, Ignasi, i deixar-te emportar pels prejudicis ni per una “escalfada” (encara que aquesta sigui conseqüència d’una topada amb aquests “senyors”), fixa’t bé que la resposta et ve dirigida per la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC), sindicat que defensa una “Policia del poble i per el poble de Catalunya”, i ja sé que pensaràs que en nom del “poble” s’han fet autèntiques barrabassades al llarg de la història, però no siguis tant mal pensat. Estimat Ignasi, no deixis de tenir pels a llengua.

toni gorriz olalla. Enviat el 9/mai/13


Sorprèn aquest article d’opinió. Sorprèn perquè parla de la manca de cultura de la BRIMO una persona que reconeix ser seguidor d’un filòsof anomenat “La Polla Records” sense ser capaç d’esmentar el mite del superhome de Nietsze que potser seria apropiat en aquest context, o potser “El procés” de Kafka, que em sembla encara molt més adient. Sorprèn perque l’autor concreta que la droga que no ha pres mai és la dura (jo en canvi no he consumit mai cap droga, ni la tova ni la dura) Sorprèn que només sigui capaç de recórrer a tòpics quan parla d’una cosa que considera injusta, sense més arguments que els que surten als decàlegs que guerrilla urbana que recorren internet. Sorprèn molt que un diari que adverteix que no està permesa la ofensa ni l’insult en els comentaris publiqui un text com aquest. També causa sorpresa que una persona que, atenent la edat que tenia quan el grup musical que refereix publicava aquell gran èxit de la cultura punk deu tenir al voltant de trenta anys, no sigui capaç de muntar una argumentació que rebasi la maduresa d’un adolescent. Però el que més causa sorpresa, el que em té astorat, és que aquesta persona sigui un polític, un participant del sistema que és incapaç d’entendre el joc que juga, que no tingui més recursos que reproduir com un lloro totes les consignes i comentaris que repeteixen com un mantra aquells que tal i com esmenta textualment el Sr. Regidor “mostren la seva ràbia contra entitats bancàries i mobiliari urbà” (eufemisme que significa, ni més ni menys, “acte bandàlic”). Senyor regidor, com a ciutadà i com a persona que li desitja el millor, li recomano que o bé deixa el seu càrrec o deixa les drogues “no dures”.

Macia Barri Gros. Enviat el 18/mai/13


OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.