Opinió

Persones 'normals' i persones 'anormals'


  • Comparteix:

victor.alexandre

Victor Alexandre


Publicat: el 9/ago/13
Opinió| Columnes
PDF |

Què passaria si un dia es canviessin els papers que l'atzar ens ha assignat a cadascun de nosaltres? Què passaria si, encara que només fos durant vint-i-quatre hores, tots haguéssim d'experimentar què significa tenir una altra identitat? Segurament hi hauria sorpreses, i algunes no gaire agradables. Seria, això sí, una bona mesura per pal·liar els efectes de la nostra ignorància. De fet, tots hauríem d'expe­rimentar, encara que només fos una estona, què vol dir ser allò que no som, què vol dir ser cec, què vol dir ser sord, què vol dir ser mut, què vol dir anar en cadira de rodes, què vol dir ser gran, què vol dir ser homosexual..., com se sent un negre en un món de blancs, com se sent una dona en un món d'homes. Si de la mateixa manera que se'ns crida per presidir una mesa electoral o per fer de jurat popular se'ns cridés per viure l'experiència de ser diferents, crec que el món seria millor.

Escolta-ho

Per més que en tertú­lies, debats, conferències o taules rodones s'abordin els problemes que comporta ser diferent de la majoria, no en sabem res, no en tenim ni idea, del que això significa. I és lògic. D'una banda perquè no ho vivim, i, de l'altra, perquè, per insignificants que siguin els nostres problemes personals, comparats, per exemple, amb una mancança física permanent, no deixen de ser els nostres problemes i els hem de resoldre. La vida va molt de pressa, és cert, i no sempre tenim temps de posar-nos en la pell dels 'diferents', però també ho és que no hi posem gaire de la nostra part per aconseguir-ho. L'antropologia en sap molt d'aquestes coses. Els és­sers humans som animals tribals; ens agrada sentir que formem part d'una comunitat, ens agrada sentir-nos integrats sense haver de destacar per res que no siguin mèrits. Necessitem el reconei­xement dels nostres per donar sentit a la pròpia existència, per enfortir la nostra autoestima i per reafirmar-nos individualment davant dels altres. Som ànimes vulnerables i insegures necessitades de bocs expiatoris. Per això ens tranquil·litza que la societat blasmi la 'anormalitat' d'un tercer, perquè saber que formem part dels 'normals' ens fa sentir forts. No pot pot ser de cap altra manera, atès que hem atorgat a la majoria la representació de la normalitat.

El problema és que sense la voluntat de conèixer la realitat de l'altre es fa difícil prendre consciència que hi ha altres maneres de ser i de fer, a més de la nostra. És tan fàcil condemnar a distància, és tan fàcil dictar sentència en funció de les nostres dependències emocionals... Quants segles més hauran de passar perquè comprenguem que la ignorància és l'arrel de tots els conflictes de la humanitat?

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat


Columna publicada originalment el 28 de desembre de 2012



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat