Celebritats televisives

  • Comparteix:

victor.alexandre

Victor Alexandre


Publicat: el 30/ago/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

La pausa provocada per aquestes petites vacances de Setmana Santa convida a parar atenció en temes més lleugers que d'habitud, com ara el consumisme televisiu. I més concretament el fenomen d'allò que en podríem dir celebritats en minúscules. És a dir, aquelles figuretes de fang tan efímeres com el paper de fumar fabricades pels departaments de programació de les cadenes televisives.

ESCOLTA-HO

Estem parlant de personatges que eren desconeguts abans de sortir a la televisió, que la gent reconeix mentre surten a la televisió i que cauen en l'oblit quan deixen de sortir a la televisió. N'hi ha, però, que arriben a creure's tan importants que encaixen molt malament el fet d'haver de tornar a guanyar-se la vida sense tenir una càmera al davant. Lluny de comprendre que la celebritat de què van gaudir no era fruit de la seva feina sinó del mitjà per al qual la feien, no suporten, arribat el moment, l'inevitable declivi. I és que aquestes celebritats, mentre ho són, sempre compten amb una taula a punt en un restaurant, sempre tenen gent al voltant que els demana un autògraf, sempre troben algú que crida el seu nom tan bon punt entren en un lloc o agafen un taxi. I encara més si passegen pel carrer. Per això, sortir a la televisió és per a elles, per damunt de tot, una necessitat emocional, ja que la celebritat els reafirma molt més que l'anonimat. Tanmateix, crida l'atenció que no s'adonin de la importància de comptar amb una base intel·lectual que vagi més enllà de les banalitats que configuren el programa de la seva cadena televisiva. Famosets feliçment buits, en podríem dir.

És cert, i cal reconèixer-ho, que la intel·ligència i la felicitat no han fet mai bona parella. Vull dir que les persones intel·ligents no acostumen a ser gaire felices i que, en virtut d'això, molta gent es pot estimar més ser feliç que no pas ser intel·ligent. Però cal admetre que la intel·ligència també té les seves compensacions i que, com més gran és la profunditat de pensament d'un ésser humà, més nombrosos poden ser els recursos intel·lectuals amb què compta per afrontar la infelicitat. Que ho aconsegueixi o no, ja són figues d'un altre paner.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat


Columna publicada originalment el 29 de març de 2013

  • Comparteix:


TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Compte amb el biaix que ha agafat Sant Jordi

Víctor Alexandre

Què podríem fer amb 14 milions d'euros?

Marco Simarro

La biblioteca central, una prioritat o un caprici?

Alfredo Bergua

Carta a una mare líder

Margarita Vila

Barris amb identitat pròpia

Francesc Duch

Oposició responsable a Valldoreix

Junts Valldoreix

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Publicitat

© 2024 | Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) Cugat.cat