No ens en sortim


  • Comparteix:

roser.casamitjana

Roser Casamitjana


Publicat: el 14/nov/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

En el proper ple de Sant Cugat es llegirà un manifest, consensuat per la Generalitat, les Diputacions i associacions municipalistes amb motiu del 25 de novembre, Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. L'ONU va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana.

Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència.

Algú pot pensar que la commemoració del 25 de novembre és un ritual o una tradició, com els Pastorets o la castanyada, però malauradament es tracta de recordar, un any més, que la situació no millora i potser fins i tot empitjora.

I els mal presagis venen donats no només perquè no disminueix el número de dones mortes. Aquest "número" és només la punta més visible i mediàtica d'un gran iceberg. El mal presagi ve per la constatació de que la violència masclista es fa cada dia més evident en la gent jove, aquells que teòricament han estat educats en la igualtat de gènere, aquells que se'ls ha explicat què és violència, com cal rebutjar-la i perquè cal estar amatent a qualsevol manifestació que impliqui possessió per part de l'altre, control, xantatge o intent de submissió. Però la realitat és que moltes noies encara pensen que si no fan el que demanen els altres no seran ben acceptades per la colla, o que cal fer el que ell demana perquè t'estima molt.
L'altre dia en aquest mateix mitjà Marc Simarro denunciava el cas de dues noies que en una discoteca de Sabadell van ser objecte de burla i d'insults després d'haver accedit a participar en el que, inicialment, podia semblar una broma entre amics. Com és possible que els seus propis companys les maxaquessin fins a l'extrem de fer pensar a una d'elles en treure's la vida?

És clar que tot plegat potser només és el reflex dels estereotips que cada dia seguim veient als mitjans televisius, en què la dona o és un cos que serveix per anunciar un cotxe, o un producte de neteja, o és aquella que te pèrdues d'orina o li cal un fixador per la dentadura o necessita d'uns 'bifidus' per accelerar el trànsit intestinal, foteses que els homes mai tenen.

Així doncs o destinem més recursos materials, educatius, personals i de tota mena per abordar des de l'arrel la prevenció de la violència envers les dones, des de l'escola, la família, la TV, les relacions laborals o no ens en sortirem.

ROSER CASAMITJANA és regidora d'ICV-EUiA



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.