Líders europeus en desigualtat


  • Comparteix:

mireia.ingla

Mireia Ingla


Publicat: el 25/gen/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

He aprofitat molts cops aquest espai per donar a conèixer la meva opinió a la societat santcugatenca i més enllà. Afortunadament, els mitjans de comunicació tenen una gran transcendència per abordar el gran drama social que patim, conseqüència directa de la crisi. Un drama en forma d'atur, pèrdua de l'habitatge i risc d'exclusió social. Però mentre aquesta trista realitat persisteixi, ho hem de continuar denunciant des de tots els altaveus possibles.

La darrera dada que hem conegut ara és que l'Estat espanyol és el segon d'Europa en desigualtats socials, només superat per Letònia. Evidentment, aquesta realitat és una conseqüència lògica de patir un índex d'atur que situa l'Estat al tercer lloc mundial, després de Mauritània i Grècia i amb unes perspectives de futur decebedores, la previsió a curt termini és d'un 24% de desocupació l'any 2018. Vaja, que si això fos el medaller olímpic, l'Estat espanyol de moment té una medalla de plata, una de bronze i la d'or és al caure: el podi complert.

A Catalunya, i al conjunt dels Països Catalans, si bé les dades s'apropen més a la mitjana europea -castigadíssima encara a dia d'avui en bona part per culpa de les polítiques d'austeritat liderades per Merkel- la situació és molt preocupant. Necessitem un país cohesionat per tal de fer el salt nacional i convertir-nos en un estat independent. Tanmateix, serà inevitable que la nova República catalana s'esdevingui amb un elevat índex d'atur. Per això, l'ocupació i les conseqüències que se'n deriven hauran de ser el principal objectiu a assolir si ens en volem sortir com a societat. De poc ens serviria la independència política si no tenim un país amb justícia i equitat social.

En el marc municipal, algú podria pensar que la situació de 'privilegi' que ens atorguen unes xifres d'atur molt inferiors a les dels municipis veïns converteix aquest debat en innecessari. Tanmateix, s'equivocaria i molt, totes i cadascuna de les famílies santcugatenques que en aquests moments pateixen risc d'exclusió social -perquè estan aturats tots els seus membres amb edat laboral i en conseqüència, pateixen una desigualtat social respecte una àmplia majoria dels seus veïns i veïnes- han de ser la prioritat d'aquells que tenen alguna responsabilitat política i econòmica.

L'altra obligació que tenim com a ciutadans i ciutadanes és plantejar-nos molt seriosament quin model de societat volem per a nosaltres i els nostres fills i filles. Jo tinc molt clar que ni en aquest marc legal on vivim ara, ni en un nou escenari nacional, hem d'assumir una realitat tan vergonyosa que permet a tan pocs perpetuar les seves condicions de vida privilegiades, o fins i tot enriquir-se més, precisament gràcies a la crisi. Davant de tants que malden cada dia per tirar endavant, ens hauria de fer posar vermells que el 20% d'espanyols més rics guanyen 7,5 vegades més que el 20% més pobres. I la situació no és gaire millor al nostre país. Abordem aquest debat d'una vegada?

MIREIA INGLA és presidenta d'ERC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.