De la Mancomunitat al Congreso de los diputados


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 5/abr/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

El 6 d'abril, demà, farà 100 anys que es constituïa a Barcelona l'Assemblea de la Mancomunitat presidida per Prat de la Riba. Aquesta unificació institucional de las diputacions catalanes va tenir uns efectes molt positius en la creació d'infraestructures, en l'educació i en la cultura de les qual encara vivim, fins i tot ara, després de més de 30 anys de recuperar l'autonomia i el govern de la Generalitat.

Ahir, en aquesta web, la periodista Sílvia González penjava unes declaracions de Xavier Sardà i Vicent Sanchis, que a la sala d'actes del Museu de la ciutat van participar en la presentació del llibre d'Àstrid Bierge, 'Entre sí-sí o sí-no', conversa entre els dos periodistes mediàtics. Volia anar-hi però no ho vaig fer per pura mandra mental. Que digui això, pels que em coneixen, pot ser una sorpresa que comença a ser-ho per a mi. Estic cansat i em sembla que, com jo, comença a estar cansada molta gent d'aquest corrent social, política i moral que ens empeny, dia sí i dia també, cap a fites que van des de la seguretat més absoluta d'aconseguir una Catalunya lliure i feliç fins els que auguren tots el mals imaginables inclosos viatges siderals vagant pels segles dels segles.

Llegint aquests dies articles sobre la Mancomunitat, els seus intents legislatius previs, la gènesi de la seva aprovació final i la dissolució finalment 'manu militari' gràcies a l'acció del general Primo de Rivera, amb el suport específic d'una part de la burgesia del país, he pensat que sembla que no hi ha res de nou després de cent anys. Però és que la cosa ve de molt més lluny, com alguns sabem i altres s'entesten en negar. Recomano el llibre 'Història de la Catalunya Contemporània' de Manel Risques, Àngel Duarte, Borja de Riquer i Josep M.Roca Rosich editat per Pòrtic que tracta el tema des de finals del segle XVIII fins la Catalunya autònoma. Hi ha pàgines que semblen escrites ahir.

Dimarts, tres diputats del Parlament de Catalunya que representen una majoria prou significativa de la nostra màxima institució aniran a explicar per què es vol fer una consulta al ciutadans sobre que volem ser com a nació, si seguir formant part d'Espanya o no, si volem o no votar per ser independents o no. Ho recordo: han passat 100 anys des de la Mancomunitat i 300 des del setge de Barcelona.

Avui, quan escric aquest text, he vist al president Mas declarant per un tribunal de San Fernando de Henares, en castellà ha dit perquè se l'entengués tot a la primera. Altres testimonis, Ernest Maragall per exemple, que han començat a declarar en català, han passat al castellà perquè el traductor escollit no acabava de traduir prou bé. Probablement si haguessin declarat en anglès el problema no hagués existit. Aquesta setmana el govern del meu país, CiU, associat amb el PSC, que ha fet unes primàries amb votants (immigrants pakistanesos la majoria) que no sabien que votaven, ha anunciat l'aprovació de BCN World, un complex turístic amb casino que farà baixar del 50 al 10% els impostos que pagaven els establiments de jocs d'atzar. A més a més (mira tu!) revaloritza els terrenys propietat de CaixaBank.

Comencen a entendre que tingui mandra per anar a determinats actes?

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.