Un palmó a la pedra


  • Comparteix:

blai.blanquer

Blai Blanquer


Publicat: el 13/abr/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

En la setmana de passió, va acabar el calvari d'una llarga i severa malaltia l'escultor Josep Maria Subirachs, home molt treballador i de llarga trajectòria. Un dels grans de l'art dels darrers temps. Valorat i criticat primer per les élites culturals, ha passat a ser conegut arreu del món com l'escultor de la façana de la Passió de la Sagrada Família.

La seva extensa obra se'ns ofereix inquietant com un combat entre compàs i paralex, potser per la seva innata fascinació per l'arquitectura. Apel·les Fenosa deia: 'L'escultura no s'ha de deixar acabada. Ha de provocar que l'acabi l'espectador'. També Subirachs, amb perfils cantelluts geomètrics, ha pretès 'incomodar' qui contempli la seva obra perquè vagi més enllà del que veu amb els ulls. De prop planer i irònic, comentava el doble significat de la sentència 'El que has de fer, fes-ho de presa' que va gravar en el temple 'inacabable'. I quan la pedra de la base del Crist flagel·lat va cedir al punxó, es va esberlar i va deixar a la vista, fosilitzada, una palma de margalló, símbol del martiri, va dir: 'Deixem-li'. Que ara la martellada de la mort obri a l'escultor de la Passió una sorpresa infinitament més gran que la pedra que va florir als peus de l'Ecce Homo. Amén.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.