Relats d'estiu

Carrer d'Arbúcies


  • Comparteix:

Geranis / Foto: Maria Polo Bordonado

Geranis / Foto: Maria Polo Bordonado

El cel estava serè i el carrer tranquil, com sempre. Era un carrer no molt llarg i més prop de ser estret que de ser ample, encara més amb els cotxes aparcats sobre la voravia. El pendent del terreny feia que les cases situades a la banda dreta estiguessin a peu de carrer mentre que les de la banda esquerra estaven més aixecades. En una d'aquestes cases hi vivia la Remei, que havia sortit al balcó per regar els geranis. El sol li escalfava la pell de la cara i l'omplia d'energia.

L'aigua queia a través de les fulles verdes, regalimant per la tija o caient en forma de gotes sobre la terra. Aquesta tardava a absorbir el líquid, fent que el nivell pugés perillosament fins al final del test.

El so d'una persiana aixecant-se va omplir el carrer sencer i la Remei va girar el cap.

- Avui s'hi està molt bé al sol, Dolors.
- Bon dia, Remei. Sí que s'hi està bé, sí. A aquesta hora encara no fa massa calor.

La Remei va passar ràpida d'un gerani a l'altre esquitxant les rajoles amb decoracions florals.

- T'has assabentat de tot això que està passant?
- Ai sí, nena! Una desgràcia. Una autèntica desgràcia. De veritat que no puc entendre com pot ser que el món estigui tan boig.

La Dolors estava al seu balcó sense fer massa cosa, s'havia agafat a la barana de ferro amb les dues mans i mirava com la Remei regava els geranis.

- I tu, Remei. Què en penses?
- La veritat és que em sembla mentida que les persones siguem incapaces de solucionar els nostres problemes d'una altra forma. Si jo tingués el poder faria les coses d'una forma molt diferent.
- Amb el poder s'hi ha d'anar amb compte, Remei, que sempre acaba corrompent. El millor és diluir el poder entre totes, així no ens podrà corrompre.

Un cotxe va passar pel carrer i les dues van parar la conversa per seguir-lo amb la mirada. La Dolors es va desenganxar de la barana de ferro.

- Cada cop hi ha més cotxes. Al final no quedarà espai per a les persones.
- Ja ho pots ben dir, nena. L'altre dia quasi no podia ni sortir de casa perquè algun insensat havia aparcat just davant de la porta. Però clar, com que tothom ho fa, ja sembla quelcom normal.
- Hauríem d’organitzar-nos i plantar cara als conductors. Encarar-los a les conseqüències dels seus actes.
- No sé jo si estem per aquestes coses, Dolors. Els anys van passant i fan més mal que bé.
- Bajanades, Remei. Escolta bé el que et diré ara. Si volguéssim, seríem imparables.

El cel continuava serè i el carrer tranquil. El sol escalfava la pell de les dues amigues i veïnes que conversaven de balcó a balcó.

Un relat escrit per Joan Beà Recasens.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.