Inicia sessió 
Registra't
Bosc Volpelleres / Foto: Joan Beà
En fer el primer tall del següent arbre, un núvol de pol·len sorgeix d'entre les fulles de l'arbre i s'estén fins a cobrir per complet el sol que cau sobre el petit bosc. El treballador mira estranyat aquell núvol, però agraeix l'ombra i continua tallant. Una branqueta l'hi cau al cap, però el seu casc de plàstic groc el protegeix i les estelles continuen abandonant el tronc de l'arbre.
El treballador para un moment per descansar i eixugar-se la suor del front quan una vespa se l'hi apareix davant dels ulls zigzaguejant. El primer que l'hi ve al cap són les típiques paraules "si no les molestes no et faran res", però aviat la seva força de voluntat es veu superada pel temor i s'aparta el màxim possible de l'arbre. La vespa, però no es rendeix fàcilment, i el segueix allà on va amb un vol quasi estàtic. En algun moment de la correguda el treballador recorda que la vespa és només un insecte i ell un home, capaç de fer servir els polses i raonar. Es para en sec i amb el casc l'hi etziba un cop que la vespa cau a terra fulminada. Les ales encara es mouen, xoquen contra trossos d'escorça i branquillons creant un so vibrant, així que el treballador l'hi posar fi amb la seva bota.
En tornar a l'arbre que havia deixat a mitges, mira a banda i banda. Té els ulls ben oberts i les celles abaixades. Una arrel ha crescut per sobre de la seva serra i ni el seu cervell, ni els seus polses, són capaços d'enregistrar correctament el que està passant.
Confós fa un pas enrere, però una altra arrel sorgeix de la terra atrapant-lo pel turmell i cau. L'arrel tira d'ell amb força, el terror satura el seu cos. Els seus ulls escanegen a la recerca d'una possible sortida, una destral resta repenjada contra el tronc d'un arbre. El treballador aconsegueix estirar al màxim el braç i agafar-la. Tot seguit etziba un cop contra l'arrel, però no està acostumat a la por i aquesta l'hi fa errar el cop que cau sobre el seu peu. Per sort la sola de goma de la bota fa rebotar el cap de la destral i ho torna a intentar, aquest cop amb més èxit. Es deslliura de l'arrel, s'aixeca i comença a córrer.
De sobte el bosc l'hi sembla més frondós, branques llargues d'esbarzers surten de tot arreu i l'hi esgarrinxen la pell, l'heura cau de les branques dels arbres i crea cortines feixugues de traspassar. Tot i això, el treballador supera els obstacles i entre el verd comença a veure taques de color, cotxes aparcats al carrer i entre ells la seva furgoneta. Una clariana el separa de la salvació, de l'asfalt, aparta l'última branca de davant seu quan novament les arrels l'enxampem. Aquest cop recargolant-se per tot el cos i arrossegant-lo cap a l'interior del bosc.
JOAN BEÀ
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.