Podcast

Andreu Sierro: "Si les famílies aposten pels jocs de taula, els nens es desconnectaran de les pantalles"

El director creatiu de Magic Box Toys defensa el joc com una eina indispensable per a l'evolució de la criatura


  • Comparteix:

Andreu Sierro, en una imatge d'arxiu / Foto: Cedida

Andreu Sierro, en una imatge d'arxiu / Foto: Cedida

Que els infants juguin, i jugant aprendran i, sobretot, que juguin en família, perquè serà la manera de tenir-los lluny de les pantalles. Aquests són alguns dels consells que dona el director creatiu de l'empresa de joguines santcugatenca Magic Box Toys, Andreu Sierro, creador de productes tan coneguts com els Superthings i els Moji Pops, entre d'altres. Per Sierro, els principals reptes del sector passen per avançar i evolucionar en la qüestió de gènere, trobar materials més sostenibles per substituir el plàstic i posar en valor el joc com a eina socialitzadora per guanyar temps a les pantalles.

Escolta-ho

Quines joguines feu a Magic Box Toys?
Ja portem en el sector més de 25 anys creant col·leccionables per al públic infantil. Des dels cromos de tota la vida que eren com cromos de la Lliga i figuretes, com els Gogo's Crazy Bones, per exemple. Tot i així estem intentant obrir-nos en el mercat de la joguina més tradicional de les grans cadenes. Crear 'playsets', que es diuen. Peces més complexes derivades dels nostres productes.

Per a quin públic van adreçades les vostres joguines?
En principi, infantil. Ara, però, estem obrint una nova àrea que és la de jocs de taula, que és un mercat que està creixent molt, en general, i aquest producte sí que ja l'obrim més a tots els públics, que per a nosaltres és el familiar, però també al d'amics que volen jugar partides fàcils, ràpides...un públic molt generalista, que estigui interessat en provar coses noves i passar una bona estona.

O sigui que els adults comencem a entrar en la vostra forquilla?
Ja esteu entrant a la nostra bossa, sí.

Quina filosofia hi ha al darrere de les vostres joguines?
'Bueno, bonito y barato'. És veritat que hem aconseguit trobar un equilibri entre oferir una bona qualitat de peça petita de joguina, tractada amb molt carinyo i, ja sé que no està bé que ho digui un mateix, però posem molta cura al detall, volem que tingui qualitat de peça. Tot i que tingui un preu econòmic (la gamma més senzilla), la persona que ho compra troba un producte de qualitat. I darrere de tot això hi ha una filosofia de l'humor. No és l'humor del riure, de la riallada, sinó que és un humor subtil, de provocar un somriure, tant als nens com als pares. Aquest és el cas dels Superthings, que busca aquest equilibri entre els nens, que els hi faci molta gràcia veure els personatges, i els pares, que també vegin que té el seu punt.

Teniu un producte, que és un joc de cartes, que és el Chef Umami, que està pensat per un públic més gran. Explica'ns què és aquest joc.
Des de fa molt temps teníem ganes de desenvolupar jocs de taula, el que passa és que és veritat que la dinàmica de l'empresa fa que fer els col·leccionables ens absorbeixi molt temps i has de crear una estructura per poder fer altres coses. Les circumstàncies han anat confluent per dir "ostres, ara és el moment de poder treure això". El mercat ho està demanant, nosaltres ho podem fer, així que ens hi posem. Llavors fem aquest joc que es diu Chef Umami, que és un joc gastronòmic en el sentit de que has de crear 4 menús, venen els clients...és un joc senzill de crear pals amb els plats però, a més, s'ha de fer la punyeta als altres jugadors. És entretingut.

Quins series els valors que potencieu vosaltres amb les vostres joguines?
Bàsicament és l'entreteniment i l'humor. Buscar que sigui una distracció, però divertida. Un humor que intenti anar una mica més enllà de l'intel·ligent, o sigui, que puguin trobar les petites relacions que tenen les figures, que hi hagi observació i que apreciïn aquestes coses. Ens agrada molt que la gent s'ho passi bé.

Us resulta difícil competit amb les joguines més tradicionals? Amb les que en molts casos pequen de sexistes o de violentes. Perquè en el vostre cas aquestes figuretes que tu comentaves, no s'identifiquen amb cap forma.
És veritat que són personatges que representen superherois i hi ha els bons i els dolents, i és una lluita entre el bé i el mal i, evidentment, lluiten entre ells, però aquesta lluita és molt abstracte i còmica perquè si hem d'agafar una taronja superheroïna i un espremedor que és el seu enemic doncs ja es veu que la relació és com absurda. És veritat que és un producte que no té gènere perquè a nivell de mercat ens compren tant nens com nenes, per tant és perfecte. Arriba a tothom. Evidentment com a societat hem d'anar fent passes per anar canviant tots aquests paradigmes. També ho han de fer els mitjans de comunicació. No és una cosa d'avui per demà, però hem d'anar avançant per trobar aquest equilibri perquè es puguin fer joguines i productes totalment neutres.

Diries que el sector està preparat per afrontar aquesta aposta de renovació i fer un catàleg amb propostes amb nous valors?
S'està intentant. És un sector que té un punt conservador perquè és un risc a vegades atrevir-se a fer passes, però crec que la indústria està intentant buscar les maneres de tenir aquest equilibri pas a pas. Crec, com he dit abans, que no serà d'avui per demà, però d'aquí un temps trobarem que el sector ha canviat. La indústria es renovarà i la societat també està empenyent perquè està demanant aquests canvis. Ja comencem a veure també grans marques que estan fent apostes dins de les seves joguines emblema de nines que estan apostant per models que potser ja no són les nines típiques caracteritzades per la bellesa, sinó per nines catalogades per professions. Estan derivant ja els continguts de les seves joguines.

Els jocs i joguines físiques creus que tenen una seriosa competència davant els jocs online?
És difícil la resposta perquè depèn de l'edat. És veritat que detectem que cada cop més nens i nenes van baixant el seu llindar i es connecten abans a les pantalles, però hi ha una barrera psicològica que és que, com éssers humans, necessitem tocar coses. El col·leccionable té aquell valor de que els nens i les nenes endrecen el producte. Té uns valors realment pedagògics en el sentit que fomenten l'ordre, la classificació i l'intercanvi. Això encara es manté, però és veritat que hem detectat que la forquilla es fa una mica més petita. Als 8 anys ja comencem a perdre nens que potser estan connectats a la pantalla o estan entre els dos mons. Però diré una altra cosa, i torno als jocs de taula: si les famílies aposten pels jocs de taula, els nens es desconnectaran de les pantalles. Perquè hem vist que quan jugues amb el teu fill, la pantalla passa a un segon nivell. És important que puguem perdre temps, que no és perdut, sinó que puguem guanyar aquest temps a les pantalles compartint el joc amb els nostres fills. Realment el jugar és una eina indispensable per a l'evolució del nen i la nena i hem d'intentar fer aquest esforç d'aprendre que hi ha jocs que són molt divertits per als adults i poden entretenir molt als més petits també. Això és una aposta i podem treballar-ho per guanyar aquest espai a aquestes pantalles que individualitzen una mica els nostres fills. Nosaltres en aquest sentit estem una mica amenaçats, certament.

Pots explicar com és el procés de creació d'una joguina com les que feu a Magic Box Toys?
Parteix una mica de l'observació de la realitat. El Superthings, per exemple, neixen de l'observació dels objectes que tenim. Quan busquem un col·leccionable, necessitem una temàtica que ens doni peu a fer moltes variants i la millor variant que tenim és la realitat. Trobes objectes com cadires, taules, micròfons...i tot això ho hem de transformar en quelcom interessant. Després, busques les tendències de moda que hi ha al món, mira a veure què pot agradar i, a partir d'aquí, trobes que en el cas dels Superthings, els superherois estan molt de moda i llavors dius "fem superherois". A partir d'aquí comença un procés de dir anem a veure com construïm aquest univers per donar-li amplitud. Perquè no només és fer figures, sinó que aquests personatges tenen una personalitat que s'ha de transmetre, has de buscar un equip de dibuixants que et facin propostes de disseny i després comença un procés de tenir les figures, els complements...es comença a fer la producció en 3D, motlles i tota la cadena fins a la producció final.

M'imagino que també tasteu els productes
Sí. Fem petits tests, però és veritat que portem un bagatge d'experiència que més o menys ja s'encarrila a saber per on van els trets de com manegar això. Però sí evidentment agafem nens i nenes i els hi preguntem què els hi sembla. Moltes vegades et diuen "mmm...no ho sé" i anem ampliant el test per veure si ens estem equivocant, o no, però en general els nens encerten bastant i tenen bastant criteri.

Quins diries tu que són els principals reptes que teniu com a sector?
Un, és aquest que comentàvem del tema del gènere. Trobo que és una feina molt important que ja hem dit que no serà fàcil, però que no s'ha de parar. Un altre és el tema de materials sostenibles que, evidentment, a la indústria de les joguines el plàstic fins ara és un element molt important, però on ja s'estan trobant solucions també per substituir aquests materials, i el tercer repte és el tema de les pantalles, de saber exposar què significa jugar i socialitzar cara a cara amb la família i els amics.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.