TROBADES DIGITALS
Trobades Digitals
Trobada digital amb les especialistes en cardiologia Verònica Aliaga i Marta Farrero.
Gustavo Pérez:
Cómo repercutirá el infarto en mi vida? Podré hacer vida normal en algún momento
Hola Gustavo. En principio depende del tipo de infarto y la magnitud del compromiso. Para cada caso existe la posibilidad que a través del control cardiológico y de los programas de rehabilitación cardíaca se pueda recuperar la calidad de vida previo al infarto. Supone tratamiento médico, específico, cambios de hábitos. En definitiva volver a hacer una vida saludable.
Amalia Tarragó:
A qui està adreçat el programa de rehabilitació cardíaca? Quan puc començar el programa després de la intervenció?
Hola Amalia. Les indicacions de rehabilitació són les següents: Post operats de cirurgia cardíaca, valvular, coronària i congènita. Post infart o després d'un cateterisme on s'hagi realitzat alguna intervenció. Pacients amb insuficiència cardíaca o angina de pit. Si a tu t'acaben d'operar del cor, series una bona candidata però hauries d'esperar unes quatre setmanes després de la cirurgia per permetre que es curi la ferida. Pots demanar informació sobre el nostre Programa de Rehabilitació Cardíaca a Dolors Font en el telèfon 902 53 33 33 (extensió 5801) o a la Lluïsa Safont en el 902 53 33 33 (extensió 6993). L’horari d’atenció telefònica és de 8 a 15 hores. Participen en el programa professionals d’Infermeria i dels serveis de Cardiologia, de Medicina Física i Rehabilitació.
Ana Gutiérrez:
Puc venir a informar-me o fer una consulta per començar a fer activitat física? Mai he fet esport. A qui m'haig d'adreçar?
En les circumstàncies que ens comentes és recomanable que et visiti un cardiòleg, sobretot si tens factors de risc. Si vols, pots adreçar-te a Capio Hospital General de Catalunya i demanar hora al telèfon 902 53 33 33 per tal que et visitem qualsevol metge especialista del Servei de Cardiologia. Et farem un electrocardiograma i molt probablement una prova d'esforç.
Jessica Gómez:
Hola, Tengo un familiar que tiene estenosis pulmonar leve de nacimiento. Un soplo. Quisiera preguntar con qué cosas o actividades debe tener precaución. Lleva una vida totalmente normal y no tiene molestias, pero ahora está pensando en jugar a fútbol con un equipo de amigos y no sabemos hasta qué punto es positivo. Muchas gracias.
Hola Jessica. La estenosis pulmonar leve, si es leve no tiene contraindicaciones para realizar deportes no competitivos. Insistimos, deportes como hobby. Si quiere hacer un deporte de alto rendimiento es mejor que lo consulte con su cardiólogo.
Cándido Rosas:
Per què serveix la rehabilitació cardíaca? Quina durada té el programa? I el seu cost?
Hola Cándido. Els programes de rehabilitació cardíaca són intervencions de llarg termini que comprenen una avaluació mèdica, prescripció d'exercici, modificació dels factors de risc, educació i consell dels pacients. Són dissenyats per limitar els efectes de les malalties cardiovasculars. I per disminuir les complicacions psicològiques, fisiològiques i els riscs futurs. L’objectiu d’aquest programa de rehabilitació és contribuir en la millora de la qualitat de vida, acompanyar al pacient en el procés d’integració en la vida quotidiana, retardar o revertir la progressió de la malaltia, participar en el seu procés de rehabilitació, formar i informar al pacient en aspectes que l’ajudaran a millorar el seu estat. El programa consisteix en 8 setmanes d'exercici físic supervisat i xerrades educatives. Sobre les despeses, el programa surt aproximadament per uns 400 euros si tens alguna mútua. Si véns totalment per via privada, són uns 800 euros.
Maria Costa
Hola, llegia l'altre dia un tema que em va despertar la curiositat. Es cotinuen fent proves amb isòtops radiactius per fer controls??? He vist el vídeo amb la dona a la cinta i no sé si ho heu comentat. És segura aquesta prova?
Hola Maria. Les proves d'eforç amb isòtops estan indicades per al diagnòstic de malalties coronàries de pacients amb símptomes que tenen un alt risc. Entenem la teva pregunta, perquè efectivament aquestes proves són una font de radiació per al pacient, però en els casos en què la indicació és correcte donen una informació molt valuosa. En referència a la dona que apareix al vídeo, dir-te que està fent una prova d'esforç sense isòtops, que és la que es fa al programa de rehabilitació i no implica cap radiació.
Joel Vaccaro:
Necessito deixar de fumar. Com ho puc fer? I per a tenir una dieta equilibrada?
Hola Joel. El primer pas és que siguis molt conscient en deixar-ho i et felicitem perquè veiem que així ho vols fer. Existeixen programes supervisats per deixar de fumar, a Capio Hospital General de Catalunya, a la Unitat de Deshabituació Tabàquica que dirigeix el Dr. Pablo Rubinstein, n'hi ha un de molt actiu i està dirigit a pacients que no puguin deixar aquest costum. Una dieta equilibrada s'aconsegueix menjant de tot i limitant els greixos i els sucres refinats (Farines, postres,...). Bàsicament s'ha de basar en fruites i verdures fresques, reduir els embotits, els fregits i la carn vermella i augmentant el consum de peix blau. Tot això s'ha de complementar amb activitat física rutinària. Pots adreçar a les nutricionistes del nostre hospital que t’ajudaran a dissenyar una dieta saludable.
Toni C:
Hola a tots. La meva pregunta és sobre la recuperació d'una persona que ha tingut infart de miocardi. Es regenera el cor? Sempre s'ha d'operar? El meu avi li van fer un bypass als 60 anys o així, i ja n'ha fet 92. Suposo que deu dependre de la persona, no? Moltes gràcies.
Hola Toni. Quan hi ha un infart vol dir que una part del cor es mor i no es regenera. Existeix la possibilitat que part del teixit compromès quedi 'adormit' i que després, amb el temps, amb tractament específic es normalitzi. Depèn del tipus de malaltia coronària, alguns pacients s'han d'operar i d'altres segueixen un tractament de pastilles, uns de cateterisme i altres amb cirurgia, depèn del pacient.
Raul Martinez Rueda:
A qué edad tienes más números de padecer un infarto? Supongo que cuanto mayor se es, más problemas hay, no? Es más mortal, también? Bueno, espero vuestra respuesta.
Hola Raúl. Es cierto que a mayor edad aumenta el riesgo de padecer enfermedades cardiovasculares. Estas mismas también son más graves porque se asocian a otros problemas de salud, relacionados con la edad. El riesgo en hombres aumenta a partir de los 55 años, mujeres 65. Hay otros factores además de la edad que también son importantes como: hipertensión, tabaquismo, diabetes, sedentarismo, colesterol alto...
Carla Martí:
Bona tarda, Quina és l'evidència per identificar que una persona està patint un atac de cor i si es pot fer alguna cosa perquè no es posi pitjor? Sempre m'ha preocupat trobar-me en algun lloc i que algú es posés malalt i jo no saber què fer, a part de trucar una ambulància i això!!! Carla
Hola Carla. Les persones amb un atac de cor acostumen a explicar que pateixen un dolor al mig del pit, que s'escapa cap a la base de la mandíbula i les espatlles. Poden estar pàl•lides, amb marejos i ganes de vomitar. Has de procupar que estiguin en repòs, asseguts o estirats i donar-los una Aspirina i com bé deies trucar immediatament a les emergències (telèfon 112).
Dídac P:
Hola a totes dues. És veritat que hi ha aliments o com diuen ara 'superaliments' que són més beneficiosos per prevenir les malalties cardiorespiratòries? Per exemple, la remolatxa i havia sentit també algunes llavors. És tot un 'cuentu'?
Hola Dídac. Efectivament hi ha aliments més beneficiosos per al sistema cardiovascular que d'altres. Per exemple, el vi negre (un got al dia), les nous, els olis poliinsaturats, el peix blau i les fruites i verdures que porten antioxidants. La remolatxa porta antioxidants com la taronja, les maduixes, etc.
Jordi R:
Hola, M'agradaria saber quins són els símptomes clars de quan una persona està patint un atac de cor o una agina de pit. Són diferènciables d'altres casos? Gràcies.
Hola Jordi. Hem contestat la teva pregunta a l'usuari Carla Martí.
Alba Casa:
Bon dia. La meva pregunta és si em podrieu dir si una persona està predisposada genèticament a patir més malalties del cor o tot depèn de la vida que es porti? Moltíssimes gràcies a les dos.
Hola Alba. El factor genètic és important. La informació genètica es veu influenciada en major o menor mesura, depenent del tipus de vida que una persona porti. Si algú fa exercici rutinari i una alimentació saludable, els factors genètics es poden limitar.
Pere Prades:
Hola. Felicitats per la secció!!! Ara us llanço la pregutna compromesa. Després de patir un atac de cor, és sempre provable patir disfuncions erèctils? O no té a veure? Gràcies!
Gràcies Pere! És una excel•lent pregunta. L'orgien de la malaltia coronària és el mateix que la disfunció erèctil. La paret interna dels vasos del penis es troben 'inflamades' com a conseqüència dels mateixos factors de risc de la malaltia coronària. Controlant aquests factors de risc, hauria de controlar-se la disfunció erèctil. Tenint en compte que existeixen altres causes de disfunció erèctil, sempre és recomanable consultar un uròleg si s'està patint.
Joan Ferrer:
Tinc una vàlvula bicúspide. Faig vida normal però no sé fins a quin punt puc fer esport. Abans, en practicava molt però ara em fa por. Quin exercici puc fer?
Hola Joan. És aconsellable la visita a un cardiòleg amb la finalitat d'avaluar el problema valvular. L'aorta bicúspide sense malaltia no contraindica realitzar o no esport.
Violeta Pi:
Hola! Tinc un dubte. Sóc una persona que m'agrada molt l'esport i de vegades penso que massa i tot. Bàsicament faig running i m'amoïna si portar aquest ritme a l'extrem em podria provocar problemes en el futur. He vist que molts esportistes han acabat tenint problemes. Moltes gràcies!
Hola Violeta. Si ets una esportista d'alt nivell, per exemple si participes en maratons, triathlons,... és recomanable consultar un cardiòleg, el qual segurament sol•licitarà una prova d'esforç i et farà un electrocardiograma per valorar-te. Si no és el cas, dependrà de la teva edat. Podries consultar-ho al teu metge de capçalera per saber si és necessari que et miri un cadiòleg.
Blanca Martínez:
Hola, m'agradaria saber si les persones que pateixen algun tipus de cardiopatia han de 'controlar' més les seves emocions. També voldria saber si, en aquest sentir, tenen algun tipus de limitació les persones que han tingut un infart a l'hora de fer esport o sexe. GRÀCIES
Gràcies a tu, Blanca!Les persones que han tingut alguna malaltia cardiovascular han de controlar-se periòdicament. Efectivament, l'estrés és un desencadenant de la malaltia cardiovascular. Associada al sedentarisme és molt perjudicial. El programa de rehabilitació cardíaca és ideal per aquests casos, on a més d'aprendre a fer activitat física, ens ajuda a comprendre la malaltia i controlar l'ansietat.
Joan Clarà:
Bon dia. A la meva àvia (70 anys) li han trobat un aneurisma d'aorta. Diuen que és petit, poc preocupant. Quin pronòstic té habitualment? Gràcies! Joan.
Hola Joan. La teva àvia hauria de seguir controls, com a mínim una vegada a l'any de l'aneurisma. El que hauria de vigilar és la velocitat de creixement de l'aneurisma i controlar la pressió arterial que és el factor que condiciona aquest creixement.
Blanca Martínez:
A què es deuen els infarts en la trentena? Com s'han de cuidar les persones que pateixen un infart sent joves? En aquests casos, l'infart respon a alguna cardiopatia congènita? GRÀCIES
Hola Blanca. En un petit percentatge dels casos els infarts en gent jove són secundàries a malalties de naixement de les artèries del cor. Una altra part poden estar relacionats amb el consum de cocaïna. Els factors genètics són molt importants. En la gent jove, els factors de risc cardiovasculars tenen també certa rellevància però menys que en la gent gran.
Teresa Torres:
Bon dia. Qui té més risc de patir problemes de cor? Les persones estressades o les obeses?
Hola Teresa. El risc de patir malaltia de cor és additiu. Per tant, com més factors de risc tens, més probabilitats tens de patir un infart. Tant l'obesitat com l'estrès són factors de risc importants, que habitualment van associats a altres temes com una mala dieta, el tabaquisme, el sedentarisme,...

Fins aquí la trobada digital. Gràcies per haver participat. Us enviem una salutació cordial, les doctores Verónica Aliaga i Marta Farrero. Cuideu-vos el cor!