ATENCIÓ

Consulta els serveis mínims a FGC

HI HA CONVOCADES SET JORNADES D'ATURADES PARCIALS
Consells de Salut : Cugat.cat
TROBADES DIGITALS
Trobades Digitals
Les psicòlogues Laura López i Sara Iborra de la unitat de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil d'Idcsalud Hospital General de Catalunya, responen les teves preguntes dimecres 29 d'octubre.
Miquel Peña
Hola, La meva neboda té cinc anys i la meva germana i el meu cunyat estan preocupats perquè es una nena molt moguda i nerviosa. Es pot detectar des d'aquesta edat si desenvoluparà hiperactivitat.
Estimat Miquel, Ens dones poques dades per saber si la teva nevoda pot tenir algún tret d’hiperactivitat. Cal diferenciar entre ser moguda i nerviosa a la hiperactivitat, mentre la primera fa referencia a un nen inquiet però amb uns objectius (ex: correr per agfaar una joguina), el nen hiperactiu sol correr d’un costat a l’altre o és incapaç d’estar quiet sense cap objectiu clar. En qualsevol cas, si detecteu que hi ha altre símptomatologia associada com irritabilitat en el caràcter, poca tolerància a la frustació i més endavant dificultats en la lecto-escriptura i més concretament en les matemàtiques, fora convenient visitar un professional.
Amalia Tobío
Tengo una nena de 4 años y medio y desde hace un par de semanas me dice que tiene miedo a la oscuridad y quiere una luz para dormir. Hasta ahora ha dormido siempre con la puerta entre abierta y sin luz. A qué puede ser debido este cambio?, a qué se deben estos temores? es algún tipo de trastorno?
Querida Amalia, En principio no debemos preocuparnos, puesto que el temor a la oscuridad no deja de ser algo normal en niños con edades comprendidas entre los 3 y los 7 años. Este temor suele ser justificado por alguna acción, cuento o imagen que en niños se ha traducido en miedo. En estos casos conviene prestarle un poco más de atención, contarle un cuento alegre y positivo o charlar sobre las experiencias del día. Le ayudará a distraerse hasta que concilie el sueño. Las pequeñas luces en los enchufes de las paredes( puntos de luz) o las lámparas de luz tenue son una buena solución para que el niño no esté en total oscuridad y suele dar buenos resultados. Otra alternativa es regalar al niño un muñeco o un peluche que le haga compañía o que necesite de su cuidado, pues le ayudará a sentirse más arropado. Para que el niño se sienta más seguro, no cierres las puertas de las habitaciones o deja alguna luz encendida como la de un pasillo, por ejemplo. Suerte.
Claudia Loscos
Hola! Tengo una prima que tiene 13 años, es muy desordenada, despreocupada... es normal que con esta edad se tenga que estar encima de ella revisándole la agenda de colegio, los deberes, etc. Se que está mal comparar, pero mis dos hijas mayores han sido completamente diferentes en este aspecto. Qué debería hacer?, tiene solución? Gracias es algún tipo de trastorno?
Querida Claudia, hay ciertas conductas de este tipo que si que son consecuencia de la edad evolutiva, en este caso de la adolescencia, pero estamos hablando de que si ahora no se pone ningún límite en todas estas actuaciones podemos encontrarnos que se mantengan hasta adulto. Una buena estrategia para que ella tome consciencia podría ser realizar una lista de las consecuencias negativas que le generan este tipo de conductas a corto, medio y largo plazo.
Anabel González
Hola, buenos días, Tengo un hijo que con seis años que todavía se hace pis en la cama (no siempre!). Hace antes de acostarse sobre las 21h. y, lo levanto sobre las 24h. para que haga... a veces, aguanta hasta la hora de levantarlo pero otras veces sobre las 4 o 5h. se ha hecho. Es normal, debería preocuparme?, es algún tipo de trastorno? Muchas gracias!
Hola Anabel, Sería aconsejable seguir una serie de pautas que ayudaran a tu hijo a lograr el control de esfínteres nocturno. Asegurarse que durante el día va a menudo al wc, no aguantar el pipi durante muchas horas. Despertarlo por la noche para que lo haga no suele ser muy efectivo, porque con ello no aprende a despertarse solo. En este tipo de casos es útil hacer un calendario con los días que moja la cama y con los que no para que vea su evolución y sus logros, premiándolo cada vez que consiga levantarse seco pero sin castigarlo cuando no lo logre. También, con su edad, se aconseja que él participe en el cambio de pijama y sábanas, puesto que así toma consciencia del problema, pero sin enfocarlo como un castigo. Existe un método con una alta tasa de efectividad. Se trata de las alarmas que despiertan al niño cuando este comienza a orinar, de manera que es consciente de lo que ocurre y puede levantarse e ir al baño. Si aún y así no funcionase, aconsejamos ir al psicólogo antes de que pueda afectar a su autoestima y con ellos la relación con los demás.
Anais Gil
Hola, A quina edat es detecta la dislèxia? Quins simptomes són més freqüents? Pot aparèixer a l'adolescència o es neix així?
Hola Anais, Les dificultats en la lecto-escriptura poden començar desde P5 i normalment s’accentuen més a primer de primària. És en aquest moment és important valorar-ho per un professional per poder fer un tractament més eficaç. Es pot donar a l’adolescència però normalment les dificultats ja hi eren amb anterioritat i no van ser dignosticades. Els símptomes més freqüents solen ser les dificultats per interpretar o generar el llenguatge, especialmente el llenguatge escrit. Es tracta d’una confusió que el nen presenta quan escriu i un exemple clar és confondre la “d” per la “b” o la “p” per la”q”. Solen tenir un déficit en la recepció, expressió i/o comprensió de la información escrita que es manifesta amb dificultats importants per llegir, entre altres. És important detectr-ho a temps per evitar la frustació i el fracàs escolar.
Mònica Estivill
Hola, què tal? Tinc un dubte... Quin és el límit entre rebequeries i un atac de nen malcriat? Salutacions.
Apreciada Mònica, Les rebequeries solen aparèixer cap als dos anys, diriem que és el moment més àlgid, i aquestes s’accentuen més quan el nen està cansat o té gana. com més cas facin de la rebequeria o plor immotivat del seu fill, més durarà aquest. El més efectiu és ignorar la conducta que realment desitgem extingir. Si contrariament els prestem atenció les estem reforçant (gratificant) i es repetiran inexorablement. No obstat, si observeu que les rebequeries persisteixen i s’allarguen en el temps, fora bo poder fer un estudi del comportament del nen i en aquest casos assesorar als pares amb pautes psicoeducatives.
Genís Sararols
Bon dia, moltes gràcies per posar al nostre abast aquest recurs tan valuós i aclaridor. El meu dubte és quins comportaments infantils ens han d’alertar sobre un possible TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat)?
Bona dia Genís, Gràcies per confiar en el nostre equip. És un plaer poder atendre les seves consultes. El TDAH és pot manifestar de moltes maneres però globalment trobem uns símptomes comuns (depenent del subtipus de TDAH) Tenen dificultat per centrar l’atenció en una tasca determinada. Els hi costa seguir les instruccions donades, sembla que no escoltin i sovint no acaben les feines. Tenen moltes dificultats en la planificació i organització, així com en el correcte us de l’agenda en l’etapa escolar. Solen estar inquiets, com amb un motor continu que els fa moure’s (mans i peus), incapaços de seure bé a la cadira. Parlen excessivament i són impulsius, sovint no respecten el torn de paraula (això ocasiona sovint conflicte amb els seus companys, perjudicant les relacions socials). Observem que els nens amb TDAH solen tenir associats sentiments de desconfiança, inseguretat o baixa autoestima. Esperem haver-te ajudat.
Laura Rey Alós
Hola, en els darrers anys sembla que sovint s’utilitza massa la figura del psicòleg per a qualsevol tipus de “problemes” amb els nens. Quan hem de portar als nostres fills al psicòleg? Moltes gràcies per la seva resposta.
Estimada Laura, Avui dia la vessant de la psicologia avarca molt camp, i és per això que existeixen moltes classe de psicòlegs, cadascú, especialitzat en el seu camp. Un psicòleg pot desenvolupar la seva activitat desde una reeducació, sobretot amb trastorns de l’aprenentatge, a sessions més clíniques. Si detecta que el seu fill pot tenir algún problema que impedeix i afecta en el seu funcionament diàri, aleshores fora motiu per consultar al psicòleg, si més no, a vegades és una tranquilitat pels pares.
Mercè Gironés
El TDAH té tractament i cura? Gràcies
Hola Mercè, Sí, el TDAH té tractament, i més aviat es diagnostiqui el tractament serà més eficaç. El tractament ha de ser multidisciplinari, és a dir, ha de comptar amb la col·laboració de totes aquelles persones que formen part de l'educació del nen. La implicació dels pares i els mestres perquè el nen s'adoni de la seva situació i aprengui a afrontar-la és indispensable. El treball psicopedagògic i la medicació (en casos en què l'ajuda psicopedagògica és insuficient) són la millor forma per tal que el TDAH afecti el mínim en la seva vida. El pronòstic del TDAH influeix i varia en cada persona, però hi ha estudis que demostren que si el treball és precoç i persistent, en l’etapa adulta, els efectes es minimitzen. Esperem haver resolt els teus dubtes.
Sandra Seguí Bartomeu
En el cas de ruptures familiars, la figura del psicòleg pot resultar un suport per als petits? Com els poden ajudar? És recomanable portar-los?
Estimada Sandra, En el cas d'una ruptura familiar, s'ha d'observar com aquesta afecta els nens. Si observem algún canvi de conducta, canvi d'hàbits, comentaris poc usuals, etc. Es quan s'observen aquest tipus d'aspectes que eseria recomanable demanar ajuda per descartar qualsevol trastorn emocional i vetllar pel bon desenvolupament dels nens.
Llorenç Mas
Tinc la sensació de que certes “malalties” van per modes. Ara es diagnostiquen molts TDAH, abans no hi havia persones amb aquesta patologia o es desconeixia?
Apreciat Llorenç, Les crítiques i polèmiques acompanyen al TDAH des de la seva primera formulació. N'hi ha que neguen la seva existència però la majoria se centren a criticar el diagnòstic, que consideren massa generalista i tendent a sobrediagnosticar, tractant com a clínics problemes d'aprenentatge o conducta o basant-se en símptomes que poden derivar d'altres problemàtiques. Els tests emprats per a la diagnosi són per a aquestes persones massa ambigus (la manca de concentració pot ser provocada per molts altres factors i no un problema neurològic). Tot i així, avui dia, hi ha proves psicometriques molt especifiques per detectar possibles TDAH que anys enrrera no estaven tant protocolitzades i avui dia ens permeten poder fer una bona avaluació.
Lola Ramírez
La depressió infantil com es pot detectar? El meu fill sovint té moments de tristesa que acaben amb un plor i em diu que no sap el que li passa però que està molt trist. Podria estar a l’inici d’una depressió?
Estimada Lola, amb aquesta petita explicació ens falta una mica d'informació, ja que no sabem l'edat ni les circumstàncies en les quals es troba. En qualsevol cas, si veus que aquesta reacció es manté, seria recomanable demanar ajuda per descartar qualsevol trastorn emocional i vetllar pel seu desenvolupament.
Agnés Arumí
Bon dia, des de la seva vessant, els psicòlegs ens podrien orientar per tal de que poder prevenir possibles addicions com ara l’alcohol, les drogues...? Molt agraïda
Estimada Agnès, envers aquest tema, de cara als adolescents, és molt important el diàleg amb els menors i l'explicació de forma natural de les diferents drogues que existeixen i de la perillositat d'aquestes. A internet podeu trobar una guia de la Generalitat de Catalunya que están molt ben explicades les difernets drogues que existeixen i la seva perillositat . Podeu trobar el document en PDF “Drogues - Com saber-ne més”.
Marilena Gómez de Arriba
Mi hija tiene pataletas con cierta asiduidad en las que arranca a chillar y llorar porque quiere algo y no se lo damos. ¿Debemos hacer un seguimiento de este comportamiento y si continua consultar con el psicólogo?
Hola Marilena, No nos señalas la edad de tu hija, pero decirte que las pataletas suelen ser muy comunes hacia los 2 años y en algunos casos se consideran normales hasta los 3. Es importante analizar la conducta de tu hija y ver como reaccionáis vosotros, puesto que a menudo, los padres acaban cediendo, fruto del desespero a peticiones de sus hijos. Es conveniente poner limites.
Sonia Ventín
Buenos días, muchas gracias por su atención. ¿Cómo podemos saber si a nuestro hijo le están haciendo mobbing sus compañeros? ¿La escuela tiene responsabilidad en la tutela de estos actos? ¿Qué medidas legales podemos adoptar los padres?
Querida Sonia, Es importante que la escuela sepa que habéis detectado un posible acoso escolar y que a vuestro hijo lo véis sufrir. Normalmente ellos tiene protocolos de actuación en estos casos, y os tienen que mantener informados de todas las observaciones que ellos realicen y en que consisten sus actuaciones.
Julia Garbancho
Tengo una hija de 12 años que se pasa al día mirándose al espejo y diciendo que está gorda. Hace 3 meses y medio un compañero del colegio le comentó que no comiese tanto porque se iba a poner como una vaca. Tenemos la sensación de que está dejando de comer y hemos encontrado en su armario restos de comida. ¿Qué podemos hacer para ayudarla?
Querida Julia, por lo que me comentas, estamos en un caso donde se podría detectar un cierto riesgo a desarrollar algun tipo de Trastorno Alimentario o algun Trastorno a nivel emocional, ya que ella a nivel cognitivo lo refuerza y su entorno también. A parte de mantener un diálogo con ella basándose en la realidad, y explicándole que muchos de estos pensamientos son automáticos y no reales, si perdura, seria conveniente pedir ayuda a un profesional.
Lilis Barriuso
Nuestro hijo de dos años muerde a sus compañeros de clase y en el parque tira del pelo. Al principio no nos preocupamos mucho pero cada día viene mordido y arañado y en la guardería nos dicen que es la respuesta a sus estirones de pelo y mordidas. Ese comportamiento es normal?
Querida Lilis, Por lo que comentas, tu hijo està en edad comprendida entre los 12-36 meses (período de Jardín de infancia), y en esta etapa encontramos muy usual las mordeduras, tirones de pelo u otros mecanimos que el niño utiliza, a veces como modo de juego y otras como respuesta a una situación que no es de su agrado. Sería conveniente hacer un registro observando cuando se dan este tipo de actitudes y en cualquier caso hacerle entender que no està bien, ensenyándole otras formas de actuar ante situacions que no le gustan o bien otras formas de relacionar-se más sanas. Si esta actitud persiste, sería bueno acudir a un professional para valorarlo.
Material relacionat
Consell 8 :: Unitat de Psicologia i Psiquiatria Infantojuvenil

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat