Xavi Bonastre: 'Vaig estar a punt de morir i me'n vaig sortir gràcies al córrer'

El periodista de TV3 visita els estudis de Cugat.cat per parlar sobre el seu nou llibre '100 històries del córrer'


  • Comparteix:

El periodista Xavi Bonastre durant l'entrevista als estudis de Cugat.cat / Foto: Cugat.cat

El periodista Xavi Bonastre durant l'entrevista als estudis de Cugat.cat / Foto: Cugat.cat

El periodista esportiu de TV3 Xavier Bonastre ha visitat els estudis de Cugat.cat per parlar sobre el seu nou llibre '100 històries de córrer', que presentarà aquest divendres a dos quarts de vuit de la tarda al Club Muntanyenc Sant Cugat. Amb 752 curses i 54 maratons a les cames, Bonastre ha parlat sobre què l'ha portat a escriure el llibre, per què va decidir començar a córrer i algunes de les experiències que l'han marcat més al llarg dels 23 anys que porta desenvolupant aquesta pràctica esportiva. Entre elles, una perforació intestinal que gairebé li causa la mort. Els metges li van dir que li esperava una lenta recuperació i que no podria córrer en un any i mig o dos. En quatre mesos, però, Bonastre ja tornava a córrer.

ESCOLTA-HO


La gent majoritàriament et coneix per ser una de les cares visibles de la secció d'esports de TV3, però ja fa 23 anys que corres. D'on ve aquesta faceta?
Tot va començar de la manera més senzilla possible. Em vaig pesar a la bàscula i vaig veure que aquells quilos de més eren un desastre. Vaig llegir que córrer ajudava a perdre pes i vaig comprovar que funcionava. A mesura que anava corrent, anava pesant menys i corrent més ràpidament. Et vas enganxant, és com una droga positiva.

Per què decideixes escriure el llibre?
Hi havia companys de feina que m'ho proposaven i un dia vaig pensar 'i per què no?'. Vaig veure que hi havia gent a qui li podia interessar que expliqués, en definitiva, la meva vida, perquè amb l'excusa de la temàtica de córrer he acabat parlant de diferents experiències de la meva vida.

Portes a les cames 752 curses i 54 maratons. Pot ser amb 100 històries has fet curt.
A partir de l'anecdotari de cada cursa volia oferir una visió general del tema de córrer i explicar la meva opinió de temes per exemple polèmics com el dopatge, o aquelles persones que he conegut com el Luís Enrique.

El fet de ser periodista t'ha ajudat a explicar aquestes històries?
Sens dubte. Els espais a la televisió són molt limitats i s'ha de fer una feina de selecció, ser precís i anar al gra. Aquesta era la idea del llibre. Fer un capítol que ocupés una pàgina i mitja on ser molt directe i intentar captar ràpid l'atenció del lector.

Podries destacar alguna de les curses per sobre de les altres?
Hi ha un capítol on parlo de la Marató de Nova York, que és com la Meca de les maratons, i la veritat és que no em va decebre gens. Una altra de les curses que destacaria és una que organitzava jo, la Cursa de Can Mir a Rubí, que és la urbanització on visc. Endinsar-se en el món dels organitzadors de curses em va semblar molt interessant.

Entrant a una de les fases complicades de la teva vida, has patit un càncer, una oclusió intestinal i una perforació intestinal. Com et va afectar tant a nivell vital com a nivell de poder anar a córrer?
Quan vaig tenir el càncer de còlon amb metàstasi al fetge l'any 2006, l'oncòleg em va dir que no podria córrer més. Jo li vaig dir que no sabia amb qui estava parlant i, efectivament, vaig tornar a córrer. A l'abril del 2018 vaig tenir una oclusió intestinal que em va portar al quiròfan, però al cap de dos mesos ja estava corrent de nou. Però després de l'estiu vaig tenir una perforació intestinal i em van haver d'operar dues vegades en tres dies. A la meva dona li van dir que s'anés preparant perquè potser no ho superava i hauria d'anar de funeral. Vaig estar a punt de morir però me'n vaig sortir gràcies al córrer. Tots aquests episodis han fet que em plantegi la vida d'una altra manera.

Consideres que córrer és per tu un termòmetre per mesurar com et trobes tan física com mentalment?
A vegades corrent trobes la solució a un problema. També serveix per anar-te escoltant físicament i notar on pots tenir molèsties.

T'has plantejat deixar de córrer alguna vegada?
Amb la perforació intestinal, quan estava a l'hospital vaig estar fotut. Fins al cap de dos mesos no vaig començar a córrer 30 segons. Va ser un procés lent, i em van dir que per recuperar-me del tot hauria de passar un any i mig o dos. En quatre o cinc mesos jo ja estava corrent. Allò que l'esport és salut, ho puc certificar.

Com és el nivell dels corredors a Sant Cugat?
Aquí a la ciutat hi ha curses molt interessants que he corregut unes quantes vegades. Hi ha la Mitja, la Sant Silvestre, etc. Hi ha ambient de corredors i bon nivell. Aquí ha vingut i ve gent molt bona, com el Jaume Leiva.

A qui recomanaries el llibre?
És evident que a la comunitat de corredors, però crec que pot anar més enllà. No necessàriament ha de ser corredor el lector, pot ser algú que tingui curiositat per aquell presentador de TV3 que abans tenia bigoti i se'l va treure i que corre curses.






  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.