Inicia sessió 
Registra't
Ens vam despullar, en el sentit literal, de bona part de la nostra experiència i manera de fer, sense renunciar a un bagatge i a una experiència que de ben segur ens ha fet arribar on som. Recollint l'experiència de Reggio Emilia i el seu posicionament pedagògic com un enfocament educatiu que recupera la mirada dels infants com una mirada particular de fer les coses. La parella educativa, la pedagogia de l'escolta, la cultura infantil, la investigació permanent, la documentació de l'infant, la construcció d'espais, l'actitud estètica per disposar l'espai, les reunions pedagògiques, la formació permanent...
També vam escoltar la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner. També l'organització de l'espai que possibiliti la interacció amb provocacions que convoquen a fer i que dignifiquen el joc en totes les seves formes per a la construcció de la pròpia vivència emocional. Vam fer un projecte obert on recollíem experiències antigues i noves, on la mirada cap a l'infant feia una volta copernicana.
Ens plantejàvem com era possible que tot el món canviés i que l'escola seguís en aules amb quatre parets i una porta tancada, amb un mestre rere l'altre, una pissarra, unes àrees compartimentades amb canvis horaris tancats, uns deures absurds... Érem conscients de que no hi havia prou en treballar per projectes, fer racons i tantes propostes interessants. Calia un 'reset' total, deixar enrere creences, estereotips i posar molt d'amor, amor per respectar la singularitat de cada infant, amor per a tenir-ne cura per acompanyar-los en el seu creixement.
Les escoles vives en són un exemple: obrim portes, treballem per espais o ambients, treballem interrelacionant infants de diverses edats, documentem les produccions i els processos dels infants. No hi ha pupitres ni taules en grup, hi ha espais d'ensenyament-aprenentatge i de convivència. Els i les mestres fem provocacions als infants i ells ens provoquen i, d'aquesta manera, aprenem junts. No hi ha deures ni llibres de text, hi ha molta feina a fer i molts llibres i materials diversos.
Al principi, es generen moltes qüestions i dubtes a les famílies i, a mesura que veuen els resultats dels seus nens i nenes, veuen clarament que aquest és un bon camí. Els infants van contents a l'escola, volen aprendre i s'estimen l'escola. I aquestes s'impliquen i ens acompanyen a gaudir.
I els i les mestres gaudim veient com hi ha altres maneres d'estar amb els infants, respectant-los en la seva singularitat i sempre amb amor, amb molt amor. Com deia Antoine de Saint Exupery, 'si volem un món de pau i de justícia hem de posar la intel·ligència al servei de l'amor'.
Moltes famílies de Sant Cugat esperen un model semblant d'escola pública per no tornar enrere.
PILAR GORINA és membre del PSC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.