EN DIRECTE

Primera entrevista a l'alcaldessa Mireia Ingla

Primera entrevista a l'alcaldessa Mireia Ingla

DIMECRES, A LES 9 H | WWW.CUGAT.CAT, FACEBOOK LIVE I AL 91.5 FM

[Entrevista] Tània Sarrias: 'Pots recrear-te en el dolor, però en algun moment cal dir prou'

L'actriu santcugatenca ha presentat al 'Sant Cugat a fons' el seu primer treball literari, 'No et rendeixis. 22 claus per sentir-te bé'


  • Comparteix:

Tània Sarrias debuta com a escriptora amb 'No et rendeixis' / Foto: Cugat.cat

Tània Sarrias debuta com a escriptora amb 'No et rendeixis' / Foto: Cugat.cat

La santcugatenca Tània Sarrias reivindica la capacitat de les persones de tirar endavant en moments de 'foscor' a 'No et rendeixis. 22 claus per sentir-te millor'. L'actriu ha passat pels micròfons del 'Sant Cugat a fons' per parlar de l'obra, que va sortir a la venda fa dues setmanes i que és producte de la superació d'una 'tempesta personal' de la qual ha pogut escapar. L'experiència s'ha convertit en 22 claus que volen ajudar persones en la mateixa situació a tirar endavant en un llibre 'optimista' que ja ha arribat a la segona edició.

Escolta-ho

És un llibre escrit, sobretot, des de l'experiència personal.
En un moment complicat a nivell personal, em vaig adonar que hi havia una sèrie de coses que m'ajudaven a tirar endavant. A partir d'aquí se'm va acudir que podria ser bona idea compartir-ho. Qui més qui menys té alguna època complicada o està en un moment gris de la seva vida i per això vaig decidir-me a escriure'l.

La primera pregunta quan llegeixes el llibre és com ha estat aquesta època complicada.
No entro en detalls al llibre perquè no crec que sigui necessari explicar la meva pròpia experiència. Però podem dir que va ser una acumulació de moltes coses, molt dures per a mi en un temps bastant curt que em van deixar molt descol·locada i perduda. Com si fos una tempesta personal, com estar a la foscor. Es van sumar de tots els àmbits, hi havia moments que em deia que ja n'hi havia prou, no ho entenia. I més quan intentes sempre fer el bé i ets una persona a la qual no li agrada el conflicte o té males energies en general. Però les coses no les pots controlar i quan en passen tantes hi ha un moment en el qual et sents absolutament perdut.

Ara, hi va haver un moment de lucidesa o d'instint de supervivència on em vaig dir que calia fer alguna cosa, que no podia seguir així perquè no es pot aguantar aquest nivell de dolor. I em vaig posar les piles, que és precisament el que intento transmetre-li al lector. No passa res, però no et rendeixis, perquè al final la responsabilitat última l'has de treure tu, per més que tinguis un entorn fantàstic com he tingut jo.

Per això parlo d'aquestes claus, que al final són uns verbs d'acció, perquè està bé tenir una estona de recrear-se en aquest dolor, no entendre-ho i buscar respostes, però hi ha un moment en que has de dir que ja està.

De fet, parteix d'un moment baix però és optimista.
Sí, i de fet no me'n vaig adonar fins a estar gairebé acabant, però suposo que és perquè està molt pensat en el lector i les seves possibles circumstàncies. No volia entrar en aquesta part del got mig buit. Ja ho sé que fa mal i ho he viscut, no et negaré que hi haurà moments que costarà molt, però pensem en positiu, no perds res.

Sé que molesta moltíssim que et diguin que tot anirà bé, que tot passa per alguna cosa. A mi m'ha passat quan m'ho han dit en els moments de foscor. Però et pots quedar allà, fustigant-te, o pots intentar aplicar aquest pensament positiu d'alguna manera. Perdre no hi perds res, pitjor no poden anar les coses, per tant ho provaré.

Tània Sarrias, a l'estudi de Cugat.cat / Foto: Cugat.cat
Tània Sarrias, a l'estudi de Cugat.cat / Foto: Cugat.cat


El pròleg l'ha fet el periodista Jofre Llombart i ell s'obre molt a nivell personal. Què vas pensar en llegir-ho?
Em vaig emocionar molt, perquè a més me'l vaig trobar a la bústia el dia del meu aniversari. Jo li havia demanat, ens coneixíem des de l'institut i a més va ser a través d'ell que vaig contactar amb l'editorial. No li vaig posar cap condició per escriure'l, li vaig dir que fes el que ell volgués, tant per llargada com pel contingut.

I quan vaig veure que es despullava d'aquella manera, on explica com i per què va viure un moment molt complicat em va semblar un moment de generositat molt gran. Crec que està passant en general amb el llibre en els pocs dies que fa que és a la venda amb la gent que ho ha llegit fins ara. Això em corrobora la idea que vaig tenir. Sovint la gent es planteja que la gent dels mitjans sempre estem súper feliços i que tot ens va de meravella, que som milionaris, no tenim problemes personals i tot és una passada.

Però quan algú et posa sobre la taula les cartes honestament com ho he intentat fer i et diu que ha estat molt malament i que se'n pot sortir això ja predisposa el lector a que no hi ha un exercici de condescendència o que ve un expert en psicologia que t'intenta vendre la moto amb missatges buits.

La teva condició de personatge públic t'ajuda a tenir més credibilitat?
Suposo que hi ha dues interpretacions, hi haurà qui dirà que aprofito per treure un llibre mediàtic. No en té res d'això, l'he escrit de dalt a baix i està molt pensat i que és una experiència molt personal. Però hi haurà altra gent que voldrà saber què explico, que espero que hi hagi més gent així, perquè hi he posat molt de mi, està escrit amb el cor i m'hi he deixat la pell.

No és un llibre d'omplir pàgines i ja està, encara que ha quedat força llarg. No hi ha palla, perquè sé que algú que està passant una època complicada no es concentra fàcilment i l'hem volgut acompanyar amb el disseny perquè no fos un llibre més.

Jo m'he trobat en mals moments buscant solucions als llibres i me n'adonava que quan començaven a desviar-se i només veia lletra i més lletra i que no arribàvem al missatge final a mi em desmotivava i desconnectava. No és un llibre esquemàtic, però sí que he anat al gra.

Com està sent l'experiència com a escriptora?
Bé, jo sóc una actriu que ha escrit un llibre. Estic molt sorpresa de com ha anat. Els primers dies estava plorant d'emoció de tant en tant perquè la resposta està sent molt bona, estem ja en la segona edició. Quan la gent veu un llibre cuidat que desperta l'interès. Et vénen, t'expliquen, se t'apropen i també com la gent propera se n'alegra tant. Ara pots compartir aquest moment de llum quan estat veient-te patir és una experiència molt bonica. Tinc moltes ganes d'escoltar experiències.

Al final el llibre està pensat per al lector, no l'he titulat 'No m'he rendit', sinó 'No et rendeixis'. I més enllà de les vendes, que tant de bo siguin bones, espero que serveixi a algú que no se sent acompanyat en uns temps on la gent sembla aplaudir només l'èxit, el 'postureig' i la vida feliç. Perquè algú els digui que no passa res per estar malament, però no et rendeixis.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat