[ENTREVISTA] Jacinto Vicente sobre el segrest d'Olot: 'Vam passar por, amb amenaces i tot'


  • Comparteix:

Tura Soler i Jacinto Vicente han presentat el llibre a Cal Temerari / Foto: Cugat.cat

Tura Soler i Jacinto Vicente han presentat el llibre a Cal Temerari / Foto: Cugat.cat

Jacinto Vicente va ser el secretari judicial del segrest de Maria Àngels Feliu, una farmacèutica d'Olot segrestada l'any 1992 a les portes de casa seva. Vicente va viure el cas de molt a prop i el va marcar de per vida. Ara, 25 anys després de la fi del segrest, ha decidit fer-ne un llibre. Sota el títol, 'Olot. Crònica d'un segrest' (Edicions Xandri), narra com va ser la investigació des de dins, tots els moments viscuts i la fi del captiveri. En una entrevista a Cugat.cat després de presentar el llibre a la ciutat, admet que el cas va comportar situacions dures. 'Vam passar por, amb amenaces i tot', admet. Vicente ha presentat el llibre amb Tura Soler, periodista d'investigació de 'El Punt Avui', que signa l'epíleg del llibre.

Escolta-ho

Va ser el segrest més llarg de la història a l'Estat espanyol sense motius terroristes. Com vas viure el cas?
Vaig arribar a Olot el 1999. Érem joves i en aquell moment hi havia una petició d'arxivament del cas per part del ministeri fiscal. Per respecte a la víctima, però, vam decidir citar els investigadors per aprofundir en el cas abans d'arxivar-lo. La sorpresa va ser que ens van dir que hi havia una pista que no s'havia investigat mai.

Quina pista era?
Consistia en la possibilitat que els segrestadors fossin dos policies locals en companyia de més gent, com així va ser. El cas havia estat molt complicat, la investigació no s'havia fet de manera correcta, fins i tot en algun moment es va donar per morta la segrestada. Ella era una farmacèutica d'Olot, provenia d'una família molt important i les motivacions van ser econòmiques. Volien que el segrest fos ràpid, que com a màxim durés tres dies, però es va allargar.

Com expliques el segrest al llibre?
Narro com va ser la investigació des de dins, tots els moments viscuts durant el succés i la part final del captiveri, que és la menys coneguda, que va ser quan la família va intentar contractar una empresa especialitzada. Al llibre, però, també hi ha una part novel·lada que el lector haurà de descobrir. Podríem dir que és real en un 95%.

D'on et sorgeix la idea d'escriure'l?
El cert és que mai havia pensat a escriure un llibre, però la meva filla em va animar a fer-ho. Em va dir que per què no escrivia sobre algun cas que hagués portat i sens dubte aquest ha estat un dels que més ha marcat la meva carrera per la durada i la complexitat. Vam passar por, amb amenaces i tot. Va ser dur. De fet, quan em vaig proposar escriure sobre el cas vaig contactar amb la mateixa Maria Àngels Feliu i ella em va dir que endavant. També em vaig reunir amb un dels individus que va participar en el segrest per incloure la seva perspectiva al llibre.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat