Un tresor en dues capses vermelles

5.000 fotografies inèdites del santcugatenc Antoni Campañà trobades en un garatge retraten la cruesa de la Guerra Civil


  • Comparteix:

Nen ferit pels bombardeigos aeris arribant al Clínic de Barcelona / Foto: Antoni Campañà (Cedida per la família)

Nen ferit pels bombardeigos aeris arribant al Clínic de Barcelona / Foto: Antoni Campañà (Cedida per la família)

5.000 fotografies inèdites de la Guerra Civil dormien des de fa gairebé 80 anys en dues capses vermelles en un garatge d'una casa prop de l'estació de Sant Cugat. Eren obra del fotògraf Antoni Campañà, que les va ocultar per evitar que fossin utilitzades per a la propaganda dels dos bàndols. La família va vendre la casa i, tot buidant el garatge, va descobrir al fons d'una caixa de fusta, sota fotografies sense valor, aquests documents que ara es publiquen en un llibre 'La capsa vermella', de l'editorial Comanegra, editat per Plàcid Garcia-Planas, Arnau González i Vilalta i David Ramos.

ESCOLTA-HO

Garcia-Planas i Toni Munné, nét de Campañà, han passat aquest dilluns pel 'Sant Cugat a fons' per parlar d'aquest llibre i de la troballa, que es va produir gairebé per casualitat. De fet, Munné ha explicat que el fotògraf 'no va voler' que els seus fills sabessin que existien aquestes fotografies. Garcia-Planas atribueix aquesta decisió a què Campañà no volia que es fes servir la seva feina amb finalitats propagandístiques, ja que tant la CNT-FAI com el règim franquista, posteriorment, van utilitzar algunes fotografies per atacar el bàndol contrari.

I és que, a diferència d'altres fotògrafs que van retratar la Guerra Civil espanyola, la mirada de Campañà no estava contaminada per la voluntat de transmetre cap relat. Ell es limitava a recollir la cruesa del conflicte, d'una Barcelona on la misèria envaïa els carrers. Això feia que les seves fotografies recollissin tant la crueltat dels bombardejos com les penes de la població, que maldava per sobreviure a la gana i a la manca de subministraments. 'A diferència d'altres fotògrafs, com Robert Capa, ell no volia vendre una història', ha explicat Garcia-Planas.

Antoni Campañà, que va morir el 1989 a Sant Cugat, va ser un dels grans fotògrafs catalans del segle XX i va destacar tant per la seva obra periodística en diversos mitjans esportius i generalistes, com 'Dicen' i 'La Vanguardia', com per l'artística, on destaca la seva fotografia 'Tracció de sang', del 1933, feta amb la tècnica del bromoli.

Pilots i motoristes de l'exèrcit republicà / Foto: Antoni Campanyà (Cedida per la família)
Pilots i motoristes de l'exèrcit republicà / Foto: Antoni Campanyà (Cedida per la família)


Soldats republicans en el cementiri d'un edifici religios a la part alta de Barcelona / Foto: Antoni Campanyà (Cedida per la família)
Soldats republicans en el cementiri d'un edifici religios a la part alta de Barcelona / Foto: Antoni Campanyà (Cedida per la família)





Plàcid Garcia-Planas

Campañà no era un corresponsal de guerra. Ell no va anar a la guerra sinó que va ser la guerra que va anar cap a ell. No volia vendre cap moto. Per molt bons que fossin, Capa o Centelles volien vendre una moto, treballaven des de l'esplendor fotogràfic per una causa.

Toni Munné

De cop vaig veure que hi havia dues capses vermelles. El meu tiet va dir que si eren capses vermelles del seu pare eren molt importants. I sense llum vam veure que eren soldats, eren fotos de la Guerra Civil.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.