Troben l'assentament més antic conegut a Sant Cugat a la zona de Can Fatjó dels Urons


  • Comparteix:

Les restes corresponen a diferents èpoques que anirien del Neolític a l'Edat Moderna

Les restes corresponen a diferents èpoques que anirien del Neolític a l'Edat Moderna

Una excavació arqueològica entre Sant Cugat i Cerdanyola ha posat al descobert un conjunt de restes arqueològiques, entre les quals hi ha l'assentament més antic conegut fins ara a Sant Cugat. En total, s'han trobat les restes d'un centenar d'estructures i un mas corresponents a diferents èpoques, que anirien des de la prehistòria fins a l'època moderna.

La intervenció, que s'ha realitzat en el marc d'unes obres d'urbanització del sector de Can Fatjó dels Urons, a cavall entre els dos municipis, ha posat al descobert més d'un centenar d'estructures i un mas que revelen que aquest indret va acollir diferents assentaments, el primer dels quals dataria de la prehistòria, des del neolític i fins els inicis de l'edat de bronze. Això el converteix en l'assentament més antic del qual es té coneixement a Sant Cugat.

Així ho ha explicat el director del Museu de Sant Cugat, Lluís Campins.

Lluís Campins

Aquestes són les restes més antigues que s'han trobat mai a Sant Cugat i han aportat diversos materials d'importància d'èpoques com el neolític

Pel que fa als materials que s'hi ha trobat, destaca un conjunt de sitges per emmagatzematge, forns i altres objectes relacionats amb la vida quotidiana dels habitants de la zona. Una de les principals troballes però són dos enterraments. El primer correspondria al neolític mig i consistia en una cambra funerària on reposava un únic individu acompanyat del seu aixovar. El segon enterrament s'adscriu a l'època de transició entre el neolític i l'edat de bronze, i es tracta d'una doble cambra funerària on s'hi van arribar a enterrar fins a 6 persones també acompanyades del seu aixovar i objectes més preuats.

Per últim, les troballes indiquen també que en el mateix indret hi va haver un assentament entre els segles XI i XVIII i centrat a l'entorn d'un mas, del qual se'n conserven els fonaments. De moment però, no s'ha pogut determinar si aquesta edificació hauria format part de la senyoria del Monestir de Sant Cugat o de la del castell de Sant Marçal de Cerdanyola.

Tots els materials arqueològics recuperats han estat degudament estudiats i es traslladaran ara al Museu de Sant Cugat, on continuarà el seu estudi, classificació i contextualització, i on passaran a ampliar la col·lecció del municipi. Per a Campins, aquest és un fet important ja que fins ara hi havia molt poca material de la prehistòria a la nostra ciutat.

Lluís Campins

El que aporten aquest tipus de troballes és concretar allò que ja sabíem a nivell general. I a més, són de les poques restes que tenim d'aquesta època

Aquestes excavacions han estat finançades per l'empresa Hines, promotora de projectes immobiliaris en aquesta zona, i han anat a càrrec de l'empresa Arrago, amb un equip de deu arqueòlegs i el suport del Museu de la nostra ciutat.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.