Aquell any van participar-hi associacions de pares i mares d'alumnes, l'escola de belles arts i l'associació de dones, entre d'altres. Els partits polítics i sindicats van lluitar per tenir el seu propi espai, però la Guàrdia Civil va impedir que se celebressin els actes perquè no tenien autorització oficial.
La gran preocupació dels organitzadors era, com en l'actualitat, aconseguir que la gent es vinculés a les entitats i que se sentissin partíceps del moviment associatiu.
La primera Festa de Tardor també volia reivindicar el patrimoni natural i històric i reclamava una reglamentació urbanística per la preservació de determinades zones d'interès. A més, també es demanava el foment del català, un ambulatori, una casa de cultura pel poble, un institut de secundària i la nacionalització dels ferrocarrils.
La primera edició de la Festa de Tardor no comptava amb pressupost municipal. És per això que es va celebrar una rifa amb 77 obres donades per artistes santcugatencs, al preu de 1.000 pessetes.
Els infants santcugatencs també van tenir el seu espai en aquesta primera Festa de Tardor. A part de les mostres i activitats de cada entitat s'hi van incloure actes lúdics, com un festival infantil.
La cloenda de la jornada va anar a càrrec de l'Orfeó de Sants que va interpretar 'El cant de la senyera'.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.