El cantautor, que posava així punt i final a la programació d'aquest trimestre del Teatre-Auditori, va posar en solfa als nacionalistes espanyols, a les dretes, als poders globalitzadors i va fer una crida a fixar-se, per contra, en la bona gent que omple les nostres vides.
Acompanyat, en alguns moments, per la veu de Odette Telleria, va fer un repàs del seu últim treball 'Jocs' amb el qual torna a carregar contra l'ofensiva espanyolista i reclama un món més solidari i igualitari. L’elapé s’obre amb la cançó 'Un no sé què' dedicada, en paraules de Llach, als fills, avui al poder, dels dirigents franquistes a qui anomena «els nous cretins, cabdills d’un ordre corroït i vell», i es tanca amb 'Ara mateix', una nova revisió d’un llarg poema de Miquel Martí i Pol que ja va interpretar però que segons Llach, «en aquesta època de Bushos, Berlusconis i Aznars té una vigència fabulosa».
El concert es va completar amb cançons d’amor i intimistes, entre les quals figuren 'Fabià', dedicada al creador i escenògraf Fabià Puigserver (l’ànima del Teatre Lliure) i 'Vell és tan Bell', una lletra sobre l’amor a la tercera edat, inspirada en una relació que el seu pare va viure quan estava greument malalt.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.