El catedràtic de la Universitat de Màlaga i director de l'estudi, Daniel Carrasco, explica com han fet el treball.
Daniel Carrasco
Hem analitzat l'evolució de la pressió fiscal municipal des del 2001 i fins al 2005 tenint en compte les impostos directes i indirectes i l'empadronament.
L'estudi remarca que la pressió fiscal, és a dir, el còmput total d'impostos que paga un ciutadà cada any, a la qual estan sotmesos molts ajuntaments de l'àrea metropolitana es deu en gran part al 'marge de decisió 'dels consistoris. Sant Cugat. Sant Just, Barberà del Vallès i el Prat, juntament amb Barcelona, són alguns dels municipis citats per explicar l'alta pressió fiscal.
Carrasco assegura que la pressió fiscal de Barcelona i Sant Cugat no es pot comparar en xifres absolutes ja que són dues poblacions molt diferents i hi ha altres factors a tenir en compte que no s'han analitzat.
Daniel Carrasco
La contribució de les segones vivendes existeix, però les persones que no estan empadronades no compten. Per tant, la població flotant també hi influeix.
A mitjan d'octubre, l'equip de govern de Barcelona va assegurar, durant el debat dels pressupostos municipals, que els santcugatencs pagaven quasi el doble d'impostos municipals que els barcelonins. El tinent d'alcalde d'Economia, Jordi Joly, va negar l'afirmació i va assegurar que el càlcul de l'Ajuntament de Barcelona era erroni, ja que no serveix per comparar realment la pressió fiscal dels habitants de dues poblacions com Sant Cugat i Barcelona.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.