La bandera del Tibet oneja durant tot avui al balcó de l'Ajuntament


  • Comparteix:

La bandera del Tibet oneja durant tot avui al balcó de l'ajuntament per commemorar el 45è aniversari de la invasió d'aquest país per part del govern de la República Popular de la Xina. D'aquesta manera, i per cinquè any consecutiu, l'Ajuntament fa costat al poble tibetà i denuncia la repressió cultural, social i política que la Xina pràctica des de l’any 1949 sobre la nació tibetana.

La bandera del Tibet recorda avui l'aixecament del poble tibetà en contra de la invasió de les tropes xineses.

L’Ajuntament, amb aquest gest, vol simbolitzar el seu ple suport al poble tibetà i denuncia, una vegada més, la repressió cultural, social i política que Xina pràctica des de l’any 1949 sobre la nació tibetana. L'alcalde ha explicat que és un gest simbòlic però que recull tota la solidaritat amb la causa tibetana de l'Ajuntament de Sant Cugat:

Lluís Recoder

El Tibet és un poble perseguit i vull solidaritzar-me amb la seva situació amb aquest acte simbòl.lic.


Recordem que entre 1949 i 1959, l’exèrcit xinès va envair el Tibet. Va començar aleshores un període de cohabitació entre el poble tibetà, liderat pel XIV Dalai Lama (Tenzin Gyatso) i l’invasor xinès. L’any 1959 la situació es va fer insostenible i les promeses dels invasors de respectar l’autonomia política i cultural del poble tibetà es van transformar en una creixent repressió a tots nivells.

Els tibetans, tement per la imminent detenció del Dalai Lama, van fer una revolta, el 10 de març de 1959. Van rodejar el palau del Norbulingka, on residia el Dalai Lama, per protegir-lo de les tropes xineses. Finalment, el 17 de març, el Dalai Lama va haver de fugir d’incògnit, camí de l’exili.

L'invasió de les tropes xineses van provocar més d’un milió de morts. Milers de tibetans van haver d’exiliar-se travessant els Himàlaies. Més de 6.000 monestirs van ser destruïts i saquejats. Milers de tibetans van ser empresonats, torturats i assassinats. La repressió xinesa sobre el Tibet encara continua.

La causa tibetana s'ha convertit, per alguns, en un mirall de les aspiracions d'altres nacions sotmeses, que lluiten per l'exercici dels seus drets polítics i culturals.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.