dissabte, 30 de agost 02:25h

Inicia sessió | Registra't

Ramon Barnils, deu anys després de l'adéu

Victor Alexandre | Noticia publicada el 18/mar/11

Aquesta setmana ha fet deu anys de la mort de Ramon Barnils. Concretament, va morir la matinada del 14 de març a l'Hospital de Reus arran d'un càncer que l'havia obligat a abandonar les seves col·laboracions a Catalunya Ràdio i al setmanari 'El Temps'. Crec que és bo recordar-ho, perquè, com tantíssimes vegades ha passat en aquest país nostre, no se li ha fet justícia. En l'àmbit de Sant Cugat sí, però nacionalment no, la qual cosa significa que el país té un deute pendent amb ell.

Escolta-ho  

Els qui van llegir els articles d'en Ramon saben que les persones com ell són gairebé insòlites en aquesta Catalunya poruga que ha institucionalitzat la paraula políticament correcta com a disfressa de la por a dir les coses pel seu nom. Només cal escoltar les tertúlies de les grans emissores o llegir les columnes d'opinió dels diaris per veure que vivim sota la dictadura del 'bonrotllisme' i del pensament únic embetumat de diferents colors. La prova és que tot allò que s'aparta d'aquesta ortodòxia és titllat d'extremista, de radical o de coses molt pitjors, que arriben a l'insult, al descrèdit i a la difamació personals. I és que la llibertat d'expressió desacomplexada que practicava Ramon Barnils era i continua essent un plat massa ètic perquè determinats poders fàctics el puguin pair.

Els poders del règim anterior prohibien en nom d'Espanya i els actuals diuen que ho fan en nom de la democràcia, la qual cosa demostra que els segons són més refinats, però també més hipòcrites que els primers. Recordem, en aquest sentit, l'intent del Partit Popular d'impedir que Toni Albà repeteixi l'any vinent la seva paròdia del rei d'Espanya en els Premis Ciutat de Sant Cugat. O també els atacs del Partit Socialista al premi que va rebre la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació en l'edició de l'any passat. Sembla que per als guardians del pensament únic, tot allò que no coincideix amb la seva ideologia no pot ser vist, ni premiat ni aplaudit. És el mateix que pensava l'alcalde de Sant Cugat Josep Barnils, quan l'any 1959 va tancar la revista local en què col·laborava el seu nebot Ramon Barnils per considerar-la desafecta al pensament oficial, i el mateix que pensava també el diari 'El País', full parroquial del Partit Socialista, quan va prohibir la publicació de l'article que Joan de Sagarra va dedicar a Ramon Barnils arran de la seva mort.

Per això no tinc cap dubte que, si aquesta gent governés a Sant Cugat, jo mai no hauria pogut publicar aquest article. Bàsicament, perquè han canviat les cares i les formes, però l'esperit d'èpoques més fosques roman inalterable.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat




OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

MÉS NOTICIES d'aquesta secció