Opinió

A Sant Cugat tenim un tresor Els darrers dies em venen al cap les imatges de fa vint anys durant un viatge pel nord d'Europa amb la meva esposa i la nostra filla Mireia quan tenia un any. A molts indrets, sols el fet d'anar pel carrer amb un infant suposava tot un esdeveniment. Moltes persones ens aturaven i dirigint-se a la nostre filla, li feien carantoines i li deien coses boniques.

Més tard uns amics ens varen explicar les campanyes en favor de la natalitat que per aquelles terres portaven a terme els governs en aquells anys debut a la seva preocupació per la baixa natalitat.
Quan aquests dies d'eleccions es publiquen als diaris les gràfiques dels votants per edats que dibuixen unes, quasi bé perfectes, piràmides invertides penso: 'Sóc jo l'únic que veu el problema?'. Potser fins ara eren nomes teories però, ara, es ja un assumpte d'emergència de primer ordre.

Si fem un sondeig sobre les principals preocupacions dels ciudatans al nostre país, segur que trobarem en primer lloc el drama de l'atur. Al meu entendre, el nostre primer problema es la baixa natalitat, que ens portarà en no més de 10- 20 anys a què una minoria haurà de suportar la pensió d'una majoria. L'atur és un greu problema. Però és circumstancial, causat per unes polítiques inadequades. El problema del desequilibri de la població serà estructural i irresoluble.

Es per això que m'espanta la ceguera dels nostres governs en polítiques de protecció de les famílies. Calen mesures immediates i dràstiques. Sant Cugat és un poble jove, tant per el creixement de població com per l'edat mitja dels habitants. Això és gràcies al gran número de famílies amb fills i ha de ser un exemple per a Catalunya i per a la resta d'Espanya.

Josep Maria Clotet

Partit Familia i Vida
Sant Cugat del Valles

josep.maria clotet
Article publicat el 4/des/11

Les opinions expressades en aquesta secció són personals de l'autor que les signa, i no necessàriament són compartides per cugat.cat