Inicia sessió 
Registra't
Jo la vaig conèixer, poc cal dir-ho, a la ràdio on gravo aquesta columna quan coincidia el seu programa que venia desprès, en la franja horària, del meu que feia amb Jordi Van Campen. Sempre era igual, la brillantor en els ulls, el somriure, les paraules gratificants, la complicitat i l'optimisme, la representació física de la vida en tota la seva plenitud.
Quan una persona com la Pilar se'n va el seu buit és incommensurable perquè hi ha tantes facetes, tants espais que cobreix amb la seva activitat frenètica, amb la seva presència total, amb el seu saber estar, que difícilment pots avenir-te a aquesta realitat.
Sant Cugat s'ha fet gran, hi ha 2.000 persones més que han vingut a viure aquí l'any 2011, però una ciutat la fan persones com la Pilar Gefaell; una ciutat, un poble, només existeix i té sentit quan centenars de Pilars omplen els seus carrers, les seves places, les seves entitats, vivint per fer que tot sigui millor, els carrers, les places, les entitats, el poble, la ciutat... el món.
Jo, que no crec en el més enllà, puc imaginar-la somrient a veure si es pot engegar alguna activitat satisfactòria i enriquidora per tothom. Adéu, Pilar.
EDUARD JENER és crític cultural
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.