Els ajuntaments catalans presenten batalla judicial a la reforma local del PP


Temes relacionats

Sant Cugat reuneix avui els alcaldes per aprovar com portar la reforma local al TC (13/feb/14)

El Congrés dóna llum verda a la llei de racionalització de l'administració local (19/des/13)

Sant Cugat se sumarà al recurs contra la reforma local que anirà al Constitucional (18/des/13)

El PP reitera la defensa de la reforma de l'administració local (12/des/13)

Mercè Conesa obre la porta a elevar al Constitucional la reforma local (11/nov/13)

Els ajuntaments només podran prestar els serveis marcats per llei (26/jul/13)


  • Comparteix:

Els ajuntaments catalans fan pinya i plantaran cara al Tribunal Constitucional a la reforma local del PP. En una trobada aquest dijous a Sant Cugat, el Consell de Governs Locals ha encomanat als alcaldes que se sumin al recurs d'inconstitucionalitat contra una llei que, asseguren, posa en risc els serveis de proximitat i l'autonomia local. Perquè tiri endavant, el recurs ha d'aplegar un mínim de 1.200 consistoris que representin almenys una sisena part de ciutadans de l'Estat espanyol.

Un centenar d'alcaldes de CiU, el PSC, ERC i ICV-EUiA s'han conjurat aquest dijous a Sant Cugat per aturar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) aprovada pel govern del PP. Alcaldes de tot el territori adverteixen que la reforma implicarà la desaparició dels serveis socials municipals, a més de ser un atac a l'Estatut d'Autonomia i als principis de subsidiaritat i proximitat.

La gravetat de la llei, segons els alcaldes, s'accentua en l'actual context de crisi, quan els consistoris són l'administració que més defensen els drets socials i el benestar de la ciutadania. Segons els alcaldes, la reforma és una involució i una mostra de la manca de confiança del PP en la política de proximitat. L'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, que ha estat l'encarregada de llegir el text aprovat aquest dijous, ha defensat el paper de l'administració local.

Mercè Conesa

Volem reivindicar el nostre paper per continuar enfortint els drets socials i la millora del benestar de la ciutadania.

Els alcaldes no només han criticat la llei, sinó que han reclamat el reconeixement de les competències que ja exerceixen i més recursos econòmics per tirar-les endavant. També hi ha hagut crítiques al govern espanyol per atacar les entitats locals, quan són les administracions públiques de l'Estat espanyol que menys dèficit generen i les que estan menys endeutades, segons el president del Consell de Governs Locals de Catalunya i de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch.

Miquel Buch

Qui té un gran dèficit és l'Estat, que gasta més del que té. I ara aquest Estat vol vigilar els ajuntaments. Això és posar el llop a vigilar les gallines.

Com se sumaran els consistoris al recurs?
Ara, els ajuntaments hauran de celebrar, abans del 10 de març, un ple ordinari o extraordinari per donar suport al recurs d'inconstitucionalitat. Perquè sigui admès a tràmit, la iniciativa ha d'aplegar un mínim d'una setena part dels consistoris, un total de 1.200, que representin almenys una sisena part de ciutadans de l'Estat espanyol, el que equival a més de set milions de persones. Serà l'entitat municipal amb més població la que presentarà el recurs, prèvia delegació de la resta de consistoris.

El text està consensuat amb altres forces de l'Estat espanyol com el PSOE, IU, Coalició Canària, Chunta Aragonesista, Compromís, Nueva Canarias i UPyD.

Què suposa l'LRSAL?
Amb l'argument de simplificar l'administració i fer-la sostenible, els ajuntaments només podran prestar els serveis marcats per la llei i aquelles competències delegades que estiguin acompanyades de partida pressupostària i no suposin una duplicitat. Per exemple, retira competències sobre escoles bressol, centres de música i serveis socials, entre molts d'altres.

El projecte també preveu uns terminis per a la reorganització de les competències. En matèria de salut, les competències relatives a la participació en la gestió de l'atenció primària corresponen a les comunitats autònomes i s'estableix un termini de cinc anys per materialitzar-ho. En el cas de la prestació de serveis socials, també ho atorga a les comunitats autònomes i marca un termini que acaba a finals del 2015. Pel que fa a la inspecció sanitària, el termini serà de sis mesos i ho assumiran els governs autonòmics.

La majoria absoluta del Partit Popular i els vots a favor del Partit Nacionalista Basc (PNB) i la Unión del Pueblo Navarro (UPN) van donar el suport a la reforma local.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.