Inicia sessió 
Registra't
El Pi d'en Xandri es va plantar el 1774 / Foto: Localpres
Josep Pros
És una festa del poble i hi serem. Els actes de 'El Pi de'n Xandri +20' començaran el dia 16 de març, perquè és el dia de la macromanifestació. Farem una concurs de dibuix i una exposició amb el material que tenim.
L'aplec popular de Sant Medir es trobarà el 3 de març a dos quarts de nou del matí a la plaça d'Octavià. Allà, els gegants de la ciutat, en Joan i na Marieta, començaran a caminar cap a l'ermita de Sant Medir. Al punt de les nou, els banderers arribaran i a un quart de deu començarà la xocolatada popular. La cercavila, encapçalada pels bandereres, sortirà a dos quarts de deu del matí i farà parada a la plaça de Barcelona, on seran rebuts per l'alcaldessa. Al voltant de les deu, el seguici començarà el seu camí fins a l'ermita on s'espera arribar cap a tres quarts d'una del migdia.
Activitats a l'ermita de Sant Medir
12:00h Ballada de Sardanes de la Cobla COntemporània
12:30h Toc de Campanes
12.30h Arribada dels Gegants
12:45h Arribada dels Banderers i lliurament de la bandera a l'alcaldessa
13:00h Ofici religiós
13:30h Parlaments
13:50h Actuació dels Caparrots de Sant Cugat
14:00h Actuació dels Geganters de Sant Cugat
14:10h Actuació dels Castellers de Sant Cugat
15:00h Sardanes amb la Cobla Contemporània
Les activitats acabaran a les sis de la tarda amb un concert d'orgue al Monestir.
Història del Pi d'en Xandri
El Pi d'en Xandri es va plantar el 1774, és un símbol per al món excursionista de la ciutat i l'Ajuntament treballa amb la Generalitat per declarar-lo Arbre Monumental. Té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. Es diu 'd'en Xandri' perquè es troba en terres que en temps passat va ser propietat d'un pagès anomenat Xandri.
La matinada del 2 de febrer de 1997, entre dos quarts de cinc i dos quarts de sis, el Pi d'en Xandri, de més de 230 anys de vida, va patir un atac vandàlic sense precedents: tres talls amb una motoserra en el seu tronc (un d'ells amb 160 centímetres de longitud i 45 de profunditat). Els agressors van intentar rematar la feina cremant el pi, però, malgrat els danys, l'arbre es va recuperar.
El 4 de febrer d'aquell mateix any, unes 500 persones es van manifestar a la plaça de Barcelona per condemnar l'atac al Pi. A la concentració es van adherir un bon nombre d'entitats i col·lectius de la ciutat. El missatge va ser rotund: si l'atac s'ha produït per pressionar l'Ajuntament per l'afer de Torre Negra, els autors han fracassat. La lluita per la defensa d'aquesta zona es va enfortir amb l'atac.
El 16 de març, la Marxa Unitària en defensa de Torre Negra va aplegar unes 4.000 persones i es va convertir d'aquesta manera en la més nombrosa a la ciutat des de la instauració de la democràcia. La ciutat va respondre a la crida feta per la Plataforma Cívica per la defensa de la Torre Negra i Rodalia (PTN). El lema central de la Marxa va ser 'Ni cases ni vials a Torre Negra i rodals' i les sis forces amb representació municipal es van sumar a la manifestació. L'entarimat es va instal·lar a l'ombra del Pi d'en Xandri i hi van participar els cantautors Toni Xuclà i Josep Tero, els grups teatrals Fila Zero i Tetrateatre, i la companyia de dansa Caracol·la. L'actriu santcugatenca Sílvia Munt va llegir un manifest.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.