Lurdes Vidal: 'La islamofòbia està molt arrelada a Espanya'

L'experta en el món àrab ha ofert una xerrada al 33è curs d'Estiu de la Unipau


  • Comparteix:

'Les polítiques exteriors dels paísos occidentals, lluny de combatre el terrorisme, l'afavoreixen'. Així de contundent s'ha mostrat la directora de l'Àrea del Món Àrab i Mediterrani de l'Institut Europeu de la Mediterrània i professora del màster sobre el món àrab i islàmic de la Universitat de Barcelona Lurdes Vidal, a la xerrada 'El 'xoc de civilitzacions' 25 anys després: la conjura dels populismes i la islamofòbia', del 33è curs d'Estiu de la Unipau. En aquest sentit, la també redactora en cap de la revista Afkar/ideas ha fet un repàs de les teories que els acadèmics occidentals han vertit cap al món àrab i que han ajudat a construir un imaginari negatiu vers els ciutadans d'aquestes regions. Recuperem aquesta entrevista emesa el 9 de juliol.



ESCOLTA-HO

Segons Vidal, des de finals del segle XIX i principis del XX, historiadors i acadèmics com Bernand Lewis i Samuel Huntington han fomentat una visió de l'orient basada en l'arcaicisme, la inferioritat, la violència i la barbàrie, posant els valors de la cultura Occidental per damunt i considerant-los vàlids i legítims per a qualsevol societat civilitzada.

La professora afirma que amb els atacs a Europa, perpetrats per joves musulmans nascuts al continent es comença a parlar de 'radicalització' als mitjans, un terme que, segons Vidal, no s'ha definit correctament ni tampoc ha de ser necessàriament dolent. L'estigmatització del joves musulmans, l'escepticisme vers l'acollida de refugiats i l'obsessió per buscar un 'model' de terrorista ha promogut actituds islamòfobes tant als partits de dretes com d'esquerres que, de retruc, s'han filtrat a la societat.

Lurdes Vidal

Hem de saber que, evidentment moltes vegades no estem d'acord amb una determinada política però si que tenim capacitat per fer-ho saber, manifestar-nos i queixar-nos. No sempre ho podrem aturar però si que podrem introduir certs canvis. El que no serveix de res és quedar-nos quiets.


Per a Vidal la solució passa per fomentar polítiques de defensa i a llarg termini que analitzin de manera acurada com prevenir el terrorisme. També aposta per la promoció d'espais d'interacció i convivència 'per començar a conèixer-nos'. Ho ha explicat fent referència als joves de Ripoll autors de l'atac de l'agost passat a Barcelona.

Lurdes Vidal

L'escola és un espai que socialitza però l'endemà de marxar de l'escola obligatòria i s'ha d'estudiar què passa? Aquests nois han anat a l'escola i tenen feina però tenen les feines que somiàven quen éren petits? Potser somiàven ser astronautes i no soldadors.


Lurdes Vidal conclou que cal fer autocrítica, veure 'què fem malament' i 'omplir els buits' que encara alimenten els nostres prejudicis.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.