[Entrevista] Enric Bastardas: 'Encara fem de pares a partir del que ens han ensenyat'

Bastardas 閟 un dels impulsors a Catalunya del concepte de paternitat conscient


  • Comparteix:

Enric Bastardas / Foto: Lydia Cazorla

Enric Bastardas / Foto: Lydia Cazorla

El comunicador i formador Enric Bastardas reivindica en una entrevista a Cugat.cat el paper dels pares en la crian鏰 dels infants i la 'consci鑞cia' dels homes a l'hora d'afrontar la paternitat. A la secci d'EdBuilding del 'Sant Cugat a fons', 'Viure educant', Bastardas adverteix de la 'comoditat' que ofereix als homes emparar-se en el model de paternitat tradicional, que fa recaure en les dones el pes de la crian鏰 i assegura que cal reinvidicar que 'els pares no hem fet de pares'. Cugat.cat recupera l'entrevista coincidint amb el Dia del Pare.

Escolta-ho

Qu vol dir paternitat conscient?
Es tracta de posar els cinc sentits en fer de pare. Cal reivindicar que els pares no hem fet de pares, que hem tingut fills, aix 閟 f郼il, per estem parlant d'una altra cosa.

Perqu ser pare 閟 relativament 'f郼il'. Per una vegada els tens, qu en fas?
La paternitat conscient 閟 no trobar-te els nens. Fer-los 閟 molt f郼il, te'ls trobes i dius: 'Aix ja em sortir per naturalesa'. Per llavors te n'adones que no ho 閟 tant, que no ho portes incorporat dins. Nom閟 calen ganes d'aprendre'n.

Fer de pare 閟 molt dif韈il?
Jo crec que 閟 anar aprenent. Si hi posem la consci鑞cia en fer de pare, cada situaci ens portar a un aprenentatge. Es tracta de fer de pare com sempre per amb sentit com i tenint en compte les emocions, una cosa que potser abans no es feia, sobretot pels pares. Les mares sembla que ho porten incorporat, no crec ni que existeixi la maternitat conscient. Ja es pressuposa que la mare t un lligam indissoluble amb el seu fill i sembla que el pare sigui el company de log韘tica. Ves a buscar aix, fes aix altre, ves a comprar all que jo tinc el nen aqu...

Des del primer moment vaig reivindicar que jo no ho volia, que volia tenir un vincle aix amb els meus fills. No volia esperar als 4 anys per anar a jugar a futbol amb ells, que si algun dia es troben malament cridin indistintament pare o mare. Aix em sembla que ho hem fet bastant b.

Aquests rols tenen molt a veure amb l'entorn i la societat.
Casa meva era com 'Cu閚tame', un pare que treballava, una mare que es quedava a casa; la t韕ica fam韑ia dels anys 70. Jo podria haver perpetuat aquest model, per vaig decidir donar-li la volta, que els meus fills no ens assignessin uns rols.

Com s'ha de fer la presa de consci鑞cia?
El primer 閟 la voluntat de canvi. Dins el model heteropatriarcal, als homes ens 閟 molt c騧ode no fer. Ja ens est b la creen鏰 aquesta que diu que les dones s髇 multitasca i els homes no. 蓅 una fal穕郼ia, tots tenim la capacitat de fer multitasca o de fer monotasca. El nostre model de pares no 閟 el que s'espera de nosaltres ara mateix. I com que no en tenim, l'hem de fer de nou. La primera generaci de paternitat conscient 閟 la que ho t m閟 dif韈il, hem de crear el model. No et pots emmirallar enlloc i tampoc hi ha el suport social.

Si tu vas a una colla d'amics i dius que, enlloc de mirar el futbol a casa, has estat netejant, potser et miraran estranyats. I pot ser que el model de paternitat conscient que creem tingui errors, per hem d'anar fent passos perqu arribi un dia que no se'n parli, sin nom閟 de maternitat i paternitat.

Qu pot fer un pare durant els tres o quatre primers mesos de vida d'un nad? El vincle amb la mare 閟 inevitable.
S i no. De la mateixa manera que als homes ens van b certes creences socials i culturals perqu aix ens estalvia certa feina, tamb hem de reclamar el nostre lloc. Hist騬icament, les mares han tingut aquest vincle en exclusiva. A casa vam tenir la sort o la desgr郼ia que els dos no en tenien prou amb la lact鄋cia materna i vam haver de fer biber tamb.

El vincle que vam tenir a casa pel fet que jo els alimentava fa que els nens ens vegin per igual. Fixa't que f郼il que 閟 que la mare li doni el pit i que no s'hagi d'aixecar a la nit. Mentre seguim pensant que en el vincle 閟 amb la mare per naturalesa, els pares ens seguirem estalviant tres, quatre o cinc anys.

Quines s髇 les principals inseguretats dels pares? S'atreveixen a recon鑙xer que no saben qu fer?
No, i aquest 閟 el problema. Per aix n'hi dic paternitat conscient. Procuro que tots posem consci鑞cia de quins problemes tenim i posem solucions. No tenim l'espai, no tenim l'acompanyament social i cultural, les colles d'amics no parlen d'aquests temes.

Vaig obrir un grup de paternitat conscient a Solsona que va funcionar molt b, vam acabar sent 10 pares. Per si tu montes un grup de maternitat has de tancar inscripcions perqu en tens 50 al moment. S que he detectat que la gent encara fa de pare a partir del que ens han ensenyat. I llavors fem el que podem.

En els propers anys hi haur canvis?
Vull creure que passar. Per ens els anys que porto treballant el tema he notat molt poc canvi. Veig que hi ha hagut poc canvi i, a no ser que hi posem molta consci鑞cia... Estem heretant models no dels nostres pares, sin de moltes generacions enrere. 蓅 molt agosarat pensar que en cinc anys canviarem el model. Ara, si no ens hi posem es perpetuar per sempre.

蓅 obligatori optar per aquest model?
Si alg pensava que estava jutjant models de paternitat, est equivocat. Cadasc a casa seva fa el que pot. De fet, si qualsevol cosa que facis pel teu fill la fas des de l'amor, benvinguda sigui!



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta not韈ia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Av韘 important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opini expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il穕egal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel穕ar el dret de publicaci als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els v韉eos de Cugat TV en DVD

Mira el cat鄉eg de la Botiga de cugat.cat