Inicia sessió 
Registra't
Imatge de Joan Rovira impartint classe a la Universitat Autònoma de Barcelona / Font: UAB
Els mots següents de Gaston Bachelard, que han il·lustrat el seu recordatori, defineixen el seu tarannà bonhomiós, afable, lliurepensador, heterodox i rebel, 'imer le vin, c'est aimer un corps vivant, conjonction d'un ciel et d'un terroir. Puisque le vin est un universel qui sait se rendre singulier, s'il trouve, toutefois, un philosophe qui sache le boire'.El filòsof francès Gaston Bachelard va ser precisament l’objecte de la seva tesi doctoral, que el va decantar a interessar-se per la història de la ciència.
Rovira va ser l'introductor de l’assignatura Història de la Ciència en els estudis de Filosofia de la UAB i s’ocupà de la seva docència durant dues dècades. Va formar centenars d'alumnes en aquesta disciplina, sempre atent a les implicacions filosòfiques de les descobertes científiques així com als paral·lelismes entre les històries de la ciència i de la filosofia. Abordava la ciència des d’una mirada humanística, que li servia per mostrar el gran ventall de coneixements que posseïa, fruit de la seva gran curiositat.
La seva passió i el seu entusiasme per la cultura eren encomanadissos i el feien un docent excel·lent i un conversador infatigable. Alguns encara el recorden entonant el Vincerò puccinià, en començar la classe de les 08.30, per animar el personal. No debades, en els seus primers anys de residència a Sant Cugat, va impulsar i participar en les mítiques tertúlies d'El Mesón al costat de Gabriel Ferrater, Ramon Barnils, o Sergi Beser.
Rovira havia format part de la primera promoció de la Llicenciatura de Filosofia de la UAB, on havia accedir després de cursar uns anys d'estudis de medicina. Sempre s’havia lamentat del poc humanisme que, al seu entenent, impregnava la docència d'aquests seus primers estudis. Aquesta fou la causa que el va empènyer a la filosofia, on va trobar la mirada compassiva amb el dolor humà que havia trobat a faltar a la carrera mèdica.
Va ser director del Departament de Filosofia (1992-1997) i Coordinador de la Llicenciatura d’Humanitats (1997-2001), de la qual va ser un promotor entusiasta, en la mesura que amb la seva creació es consolidava l’accés a una visió general i integrada del coneixement humanístic, de ciències socials i fins i tot científic, que contrarestava l’excessiva especialització dels nous estudis naixents.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.